Una nit a l’òpera
La situació d’interinitat del Govern està repercutint, com ja hem dit, en l’agenda de la Zarzuela. Per no fer soroll, caminen descalços. Per no molestar, es queden a casa. Malgrat aquesta sobredosi de prudència, el Rei va fer un pas endavant diumenge passat atenent un assumpte que tenia pendent: la seva presència a Catalunya. Felip va allargar la mà, en sentit literal, als representants de les altes institucions catalanes i el seu tarannà conciliador, en el sopar que va tenir lloc al foyer del Gran Teatre del Liceu, va posar en evidència que són altres els que enreden.
Al seu dia, el Rei no va rebre Carme Forcadell a la Zarzuela perquè, en exercici de l’estricte compliment institucional, es va trobar una sortida: que la comunicació del nomenament de Carles Puigdemont es fes per escrit i, d’aquesta manera, evitar la foto del rei Felip amb la presidenta del Parlament català que, literalment, espantava el Govern de Rajoy. Passades algunes setmanes, el Rei, que llavors havia actuat amb la vista posada en la Moncloa, va posar, amb la seva presència a Barcelona, la vista en la Generalitat per rectificar el rumb de la relació entre la direcció de l’Estat i Catalunya.
El rei Felip, en aquestes circumstàncies excepcionals, camina amb peus de plom per complir amb l’estricta neutralitat i té poc marge de maniobra. Gairebé tot el que fa ha d’estar ratificat pel Govern espanyol, per això té més valor que es presentés a les portes del Liceu amb bona cara, descol·locant la formació dels tres te
nors (Puigdemont, Forcadell i Colau), als quals va saludar cordialment. És més, cap dels guiris presents, inclosos els caps de GSM, l’associació mundial de fabricants de mòbils que organitza el Mobile Word Congress (MWC), que segurament, i afortunadament per a ells, desconeixien els entrellats de la nit, devia notar res estrany. Al Saló dels Miralls, mentre amfitrions i convidats compartien un cava, el Rei, en ocasions acompanyat per Puigdemont, Forcadell o Colau, va aprofitar per saludar alguns presents com l’exalcalde Xavier Trias, a qui no veia des que va deixar el càrrec. Mentre Enric Crous, director general del grup Damm, i l’hoteler Joan Gaspart s’encarregaven d’atendre John Hoffman, el màxim responsable del MWC. La major part del temps, Felip va estar envoltat per directius de grans companyies que, com els seus clients, no van poder resistir-se a fer-se
selfies amb els seus telèfons d’última generació. Només el ministre d’Indústria en funcions, José Manuel Soria, va mostrar una certa incomoditat però no més que en les ocasions en què va coincidir amb l’anterior president de la Generalitat, Artur Mas.
FIDELITAT VARELA
Felipe Varela, el modista encarregat d’omplir l’armari de la reina Letícia, va tornar a la passarel·la de Madrid amb una col·lecció que tenia poc a veure amb l’estil amb què fins ara se l’identificava. La seva dedicació gairebé en exclusiva a la Reina ha limitat, pel que sembla, la seva creativitat.
Treballar per a la reina Letícia és una arma de doble tall, ja que tots els que l’envolten en diferents serveis han de fer gala de discreció, cosa normal, però molts van més enllà mostrant una fidelitat al caire de l’adoració. Varela ha acabat encomanat del secretisme i l’estricte codi imposat en el cercle de la Reina i, temorós que qualsevol comentari inadequat pogués apartar-lo del paradís, ha optat per amagar-se, fins i tot de si mateix. No sap Va- rela, o potser sí i per això ha tornat a les passarel·les, que Letícia està a punt de canviar de criteri i considera obrir el seu armari a altres dissenyadors espanyols. Jorge Vázquez ja ha anunciat que l’han cridat de Zarzuela, però pot ser que la seva indiscreció li costi cara.
PERMÍS SENSE SOU
Fa unes quantes setmanes, just abans de l’inici del judici oral pel cas Nóos, la infanta Cristina, com ja vam explicar en aquestes mateixes línies, va mantenir una reunió amb els responsables de la Fundació La Caixa per negociar el seu estatus durant el temps que duri el procés. Va pactar llavors un permís sense sou en un termini que no va arribar a concretar-se però que, en principi, inclouria el temps previst per a la presa de declaracions, que es tanca amb la compareixença de Cristina i pot estendre’s fins al juny. La relació laboral de la infanta amb l’entitat en la qual treballa des de fa més de vint anys continua sent la mateixa i ho serà fins i tot si, quan conclogui el judici, es procedeix a un nou canvi d’ubicació i la infanta torna a Espanya.
Actualment, Cristina de Borbó s’ocupa de l’àrea de Cooperació Internacional amb seu a Ginebra, on s’encarrega de coordinar els projectes de col·laboració entre la fundació i diverses agendes de l’ONU i els que es mantenen amb la Fundació Aga Khan Development Network, de la qual és responsable Zhara Aga Khan, íntima amiga de la infanta Cristina, i mare de dos nens, Sarah i Eilayan, companys dels fills de la infanta Cristina a les aules de l’École International.