Xuclar la gamba
Ho deia fa uns dies Juanito Bayén, del bar Pinotxo de la Boqueria, després de rebre el premi Ciutat de Barcelona de Gastronomia. I opinava com ell aquesta setmana Romain Fornell, el xef del restaurant Caelis, a El Palace. Gairebé sempre, deien, les personalitats més brillants que han atès tenen en comú un comportament d’allò més trempat, mentre que els més arrogants solen ser els que es creuen més del que són. I que aquestes coses no se li escapen a qui és darrere de la barra o a peu del fogó, que s’atipen de veure de tot.
Encara que al francès li falten molts anys per acumular l’experiència del personatge de la Boqueria, que setanta anys darrere la barra són molts, en té prou per haver-se trobat, com tants col·legues seus, tot un ventall de comensals, des del més senzill fins al més arrogant. I així i tot confessa que el va impactar tenir a la taula de la cui- na del Caelis Mark Zuckerberg i la seva dona, Priscilla Chan. “Pensava que tindrien gustos excèntrics o que practicaria algun tipus de dieta. I em vaig trobar amb una parella que va gaudir amb cada plat i que s’interessava per com estava cuinat, amb la il·lusió amb què gaudeix un aficionat a la gastronomia”.
No van entrar per la porta posterior del restaurant sinó per l’entrada principal, davant els clients i des d’allà es van dirigir a la cuina, on van demanar el menú més extens. “Els vam explicar que aquí sol xuclar-se el cap de la gamba i no van tenir objecció a xuclar-la amb fruïció”. Van gaudir dels plats i dels vins catalans i en acabar, van fer un rànquing del que més els havia agradat: van guanyar l’ànec, la gamba, el bou de mar, la sopa de foie... elaboracions que recordaven mentre gaudien de les postres que Fornell, li va explicar, va crear reinterpretant un clàssic de l’americà Grant Achatz.