L’estrella negra dels Oscar polèmics
EL CÒMIC DE COLOR CHRIS ROCK SERÀ L’ENCARREGAT DE PRESENTAR LA NOVA GALA DELS OSCAR, MARCADA PER LES ACUSACIONS DE DISCRIMINACIÓ RACIAL CONTRA L’ACADÈMIA. ROCK JA VA CONDUIR LA CERIMÒNIA EL 2005
La d’aquest any no serà una gala més dels Oscar. La 88a edició dels premis de l’Acadèmia de Hollywood, que se celebrarà la matinada d’aquest dilluns, pot marcar un abans i un després de la cèlebre catifa vermella del teatre Dolby de Los Angeles, ja que actors de la talla de Will Smith i la seva dona Jada Pinkett, el director Spike Lee i algunes altres figures de la comunitat negra del cinema nord-americà han anunciat que boicotejaran la cerimònia no anant-hi per reivindicar la presència d’actors negres en els premis. I és que, per segon any consecutiu, no hi ha cap afroamericà entre els 20 candidats a les quatre categories d’interpretació.
Qui sí que hi serà, i és negre, és Chris Rock, que serà el presentador de la gala per segona vegada. En la primera, el 2005, no va obtenir un èxit especial. El seu estil d’humor no va convèncer ni els crítics televisius ni alguns dels seus col·legues intèrprets que li van recriminar alguns dels seus acudits.
Comediant, actor, guionista, productor i director de cinema. Christopher Julius Rock III ha après totes aquestes facetes en la seva vida professional, que ha tingut molts principis. El primer va ser el 1985 com a còmic a Nova York. Gràcies a això, es va fer amic d’Eddie Murphy, el seu mentor, que li va donar el seu primer paper a Superdetectiu a
Hollywood II. Cinc anys després, Rock va entrar a l’equip de còmics de la sèrie Saturday night live (SNL). Va formar part dels Nois Dolents de SNL amb David Spade, Adam Sandler i Chris Farley. Però això va acabar aviat, perquè Chris, frustrat per aparèixer només en el seu paper de Nat X, va deixar el xou el 1993 i es va unir a la sèrie In living color, que va ser un fracàs.
El segon principi va ser en la seva carrera cinematogràfica amb
CB4, que va escriure i va protago- nitzar ell mateix. La pel·lícula va ser número u als Estats Units, però en la resta de països va tenir molt poca distribució. Després d’això només ha tornat a treballar de manera puntual en el cinema, centrant-se sobretot en els seus xous com a còmic.
Bring the pain, xou del 1996, va convertir Rock en un dels millors comediants de la indústria. El programa incloïa comentaris ra- cistes per part de l’actor, que van provocar controvèrsia, però això no va impedir que guanyés dos premis Emmy. També va fer de comentarista en el programa de Comedy Central per a les eleccions presidencials dels Estats Units el 1996 Politically incorrect. I de nou va tornar a guanyar un Emmy pel seu talk show The Chris
Rock Show, aclamat especialment per les entrevistes que feia a per- sonatges famosos. En total, la seva carrera a la televisió li ha reportat tres Emmy i quinze nominacions, una bona collita.
Encara que en el seu pas pel cinema no ha aconseguit el mateix èxit, Rock no ha perdut el temps i també ha escrit llibres, ha gravat un disc i fins i tot ha filmat vídeos musicals de cançons pròpies.
Rock té un estil còmic que precisament se centra molt en les re-
És amic d’Eddie Murphy, que li va donar el seu primer paper a ‘Superdetectiu a Hollywood II’ El seu humor està precisament molt centrat en el racisme i les diferències socials als Estats Units
ferències al racisme i les diferències socials als Estats Units, influït per la seva infantesa com a negre en una escola pública de blancs. I amb aquest humor arriba a una catifa vermella esquitxada aquest any més que mai per les acusacions de la discriminació racial en la indústria del cinema americà.
El cantant, actor i compositor Tyrese Gibson i el famós raper 50 Cent van demanar a Rock que renunciés a presentar els premis, però ell ha continuat endavant. Sobre això sembla decisiu el que ha manifestat el productor de la cerimònia, Reginald Hudlin: “Rock i el seu equip de guionistes han decidit refer el guió que tenien abans del problema del boicot. Han escrit un nou xou”.
L’humor de Chris, corrosiu i àcid, s’ha considerat difícil entre els membres de l’Acadèmia. No és estrany atesa l’elevada edat mitjana del col·lectiu. De fet, després del boicot i després d’una votació unànime, s’ha decidit augmentar la representació de dones i minories en una acadèmia que té un 93% de membres blancs, i d’ells el 76% són homes i amb una edat mitjana de 63 anys. I la presidenta, Cheryl Boone Isaacs, ha anunciat que hi haurà més canvis per provar de minimitzar les discriminacions.
Sembla clar, doncs, que alguna cosa s’està movent a Hollywood i que aquesta gala pot ser clau, pot ser el començament d’una nova etapa dels premis. I pot ser decisiu el protagonisme de Rock, un negre dins d’una gala boicotejada per les sospites de discriminació racial.