Heroi del ring, polític malvat
EL BOXEJADOR FILIPÍ MANNY PACQUIAO, DIPUTAT DES DEL 2010, ES CONVERTEIX EN EL BLANC DE LES CRÍTIQUES PER HAVER DIT QUE ELS HOMOSEXUALS SÓN PITJORS QUE ELS ANIMALS
D’heroi a malvat. El boxejador Manny Pacman Pacquiao, un dels personatges més famosos i estimats de les Filipines, ha descendit abruptament als inferns. El motiu no ha estat una derrota al quadrilàter, sinó unes declaracions adreçades cap al col·lectiu homosexual que va realitzar fa pocs dies davant les càmeres de la cadena TV5 del seu país.
Aquest boxejador de 37 anys, que va sortir de la pobresa més extrema amb la força dels punys, va comparar les parelles homosexuals amb els animals i va desencadenar una allau de crítiques en contra seu en un país de profundes creences catòliques, però molt tolerant amb gais i lesbianes. “És de sentit comú. Alguna vegada ha vist animals del mateix sexe que tinguin relacions? Els animals són millors, ja que són capaços de distingir entre mascles i femelles”, va dir Pacquiao a la cadena filipina TV5, en el marc de la seva campanya per ser elegit senador a les eleccions del maig.
“Els homes que tenen relacions amb homes i les dones que tenen relacions amb dones són pitjors que els animals”, va subratllar aquest púgil, que ha estat considerat el millor del món. Superior fins i tot a Muhammad Ali, segons Bob Arum, un dels promotors de boxa més importants dels Estats Units.
No van passar ni 24 hores que Pacquiao, l’únic boxejador que ha aconseguit vuit títols mundials en vuit categories diferents, es disculpés. “Demano perdó per haver fet mal a gent comparant els homosexuals amb animals”, va dir en el seu compte de Facebook. “Encara que estic en contra del matrimoni entre gent del mateix sexe pel que diu la Bíblia, no estic condemnant els LGBT (lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals)”, va afegir. “Us estimo a tots amb l’amor del Senyor. Déu us beneeixi a tots i reso per vosaltres”, va concloure.
I és que Pacquiao, casat i pare de tres fills i dues filles, és una persona de sang calenta. Va actuar impulsat pel seu fervent catolicisme i perquè es considera elegit per Déu per difondre el missatge de Crist. “La meva meta és la de servir el poble amb honestedat i revelar les coses nocives i detestables als ulls de Déu que fan molts homes polítics”, va dir aquest boxejador que va abraçar l’evangelisme protestant i les seves posicions ultra conservadores el 2010, després d’ arraconar les seves aficions a caminar amb dones, a la beguda i al joc.
Però al costat de la seva fe religiosa, a aquest púgil, que la revista Forbes va atribuir uns ingressos de 150 milions de dòlars el 2015, el mou una decidida vocació de lluitar contra la pobresa. Una fixació que l’ha conduït a la política. Des del 2010 és diputat. Aspira a ser elegit senador a les eleccions del maig i acaricia el somni de convertir-se en president del país. Una meta que no és forassenyada en un país com les Filipines, on els votants adoren elegir celebritats i ell n’és una.
I és que Pacquiao no oblida els seus orígens. Va néixer en una família molt humil en un poblet de la província de Kukidnon, a Mindanao, al sud del país. Des de petit va viure els esforços de la seva mare per tirar endavant una família de sis fills, després que el pare abandonés la llar. Un habitatge que no era més que una cabana de bambú que amenaçava d’esfondrar-se cada vegada que hi havia tempesta, va explicar al seu dia Edwin Pacaldo, el cap del seu barri, a Le Monde Diplomatique.
Ell també va abandonar la casa al seu moment. Va marxar després d’acabar els estudis de primària. Ho va fer perquè hi hagués una boca menys per alimentar.
Amb 14 anys va debutar com a boxejador aficionat i amb 16 va iniciar una carrera professional que vint-i-dos anys després li ha reportat un palmarès de 57 victòries, sis derrotes i dos combats nuls. I una popularitat desbordant al seu país. Fama que l’ha portat a aparèixer a la televisió, protagonitzar pel·lícules i videojocs. També ha exercit com a entrenador de bàsquet i com a cantant.
Ara, camí dels 38 anys, planeja posar fi a la seva carrera de boxejador i dedicar-se totalment a la política i a lluitar contra la pobresa. Defensa posicions molt conservadores. S’oposa al divorci, a l’avortament i als mètodes anticonceptius. Uns punts de vista que, tot i això, no li haurien d’impedir de renovar el seu escó en un país tan catòlic com les Filipines. La seva popularitat entre els més desfavorits i la seva voluntat d’ajudar-los passa per damunt de tot.
El púgil va marxar de casa quan va acabar la primària perquè hi hagués una boca menys per alimentar Vol dedicar-se totalment a la política i acaricia el somni de convertir-se en president del país