“S’acabaran les trinxeres amb Catalunya i bastiré ponts”
Pablo Iglesias podria ser finalment la taula de salvació de Rajoy” El pacte és una esmena total a la gestió del PP”
El seu rostre acusa el cansament de dos mesos de jugades d’escacs al tauler d’una aritmètica política endimoniada. Però aquestes setmanes també li han aportat més seguretat en el seu discurs. Som a la cafeteria Everest (missatge subliminar?) de Pozuelo de Alarcón, on viu Pedro Sánchez i on acaba de votar en la consulta interna per ratificar el seu pacte amb Ciutadans. Després de l’entrevista, marxarà directament a casa a preparar el seu crucial discurs d’investidura.
En 48 hores es presenta al debat d’investidura per intentar ser president del Govern. I fa només 18 mesos que va aconseguir la secretaria general del PSOE. No corre massa? Sóc aquí perquè és el que la ciutadania va votar el 20-D: canvi i diàleg. I el PSOE és al centre del tauler. Qualsevol aritmètica passa ineludiblement per la participació o el lideratge del PSOE i estem disposats a exercir-lo.
Sent vertigen? No, responsabilitat. Quan Rajoy va declinar fer un pas endavant i sotmetre’s a la investidura, jo tenia dues opcions: fer el mateix o afrontar la complexitat de l’escenari i fer el pas perquè hi hagi un Govern de canvi.
Per això ha firmat un acord amb Albert Rivera. En el document, hi ha més del programa del PSOE o del de Ciutadans? En el pacte amb Ciutadans hem cedit tots. L’única victòria que esperen els espanyols dels polítics és l’acord. El PSOE té 90 escons i no podem exigir que s’imposi el 100% del nostre programa. Tampoc que un altre partit ens imposi el seu. Els espanyols volen un canvi basat en el diàleg i oferim això. Altres formacions hauran de decidir si s’afegeixen al canvi o es queden en el bloqueig amb el PP.
Vostè diu que és un acord d’esquerres compatible amb Podem i Rivera, que porta el segell inconfusible de C’s i seria compatible amb el PP. En què quedem?
L’acord planteja una esmena a la totalitat de la gestió del PP. Tant C’s com el PSOE reconei- xem que la reforma laboral del PP ha estat lesiva per als drets dels treballadors i plantegem la recuperació de molts dels drets laborals perduts. Però estic convençut que molts votants del PP estarien a favor de posar fi als aforaments dels polítics. És un acord obert, transversal, que intenta representar, des d’un partit de centreesquerra i un altre de centredreta, la majoria d’espanyols.
Els acords polítics de vegades s’escriuen de manera que cada part pugui interpretar-ne el que vulgui. Vostè diu que es deroga la reforma laboral i Rivera defensa el contrari.
És una esmena a la totalitat de la reforma laboral del PP? Sí que ho és, perquè estem recuperant la negociació col·lectiva, la ultraactivitat, estem combatent la precarietat i sobretot la tempo-
ralitat laboral.
Paradoxes de la política, fa tot just un mes vostè va convocar la consulta a la militància per esquivar el setge d’alguns presidents autonòmics del PSOE molt inquiets davant la possibilitat d’un acord amb Podem. En canvi, vostè els porta un pacte amb Ciutadans. És que els espanyols no han votat majoritàriament un bloc d’esquerres, tampoc un bloc de dretes. De manera que la lògica ha de ser una altra, la del canvi. Aquest acord pel canvi ha de ser coherent amb els nostres principis i aquest pacte ho és. Quan Pa- blo Iglesias em diu que he de triar entre Podem i Ciutadans, li dic que el PSOE ja va optar per sumar totes les forces del canvi, perquè només així és possible propiciar-lo. Si jo hagués fet un acord exclusivament amb Podem, que és el que volia Iglesias, hauria d’haver fet descansar la governabilitat d’Espanya en partits independentistes que volen trencar Espanya, com ERC i DiL. Jo respecto molt els seus votants, però no comparteixo el seu projecte polític, i per això he de fer pactes transversals. El principal error que cometen alguns és proposar fronts, tal com ha fet Rajoy. L’acord amb Ciutadans és transversal. Els que el critiquen per no ser d’esquerres s’obliden que el candidat a la presidència és del PSOE. Jo no diré que sóc més d’esquerres que ells, però sens dubte no en sóc menys, i la meva organització tampoc.
Ningú no s’imagina la presidenta andalusa, Susana Díaz, debatent amb vostè sense tirar-se els plats pel cap. Tan dolenta és la relació? Susana és una gran política, és una gran presidenta d’Andalusia. El PSOE és gran quan té molts líders, no un de sol. Susana ho és a Andalusia, Fernández Vara a Extremadura, Miquel Iceta a Catalunya... Jo em sento a gust amb aquest lideratge compartit.
Busca la quadratura del cercle ajuntant Albert Rivera i Pablo Iglesias. Un somni? Això és el que ens han demanat els espanyols! Els espanyols ens han demanat de somiar, i jo intento fer realitat aquest somni. A mi m’hauria encantat un govern d’esquerres, únicament i exclusivament, però els números no surten. Rivera ha estat valent, l’hi reconec. Li demano a Iglesias que tingui la mateixa valentia que ha tingut Rivera. Des de la meva humil opinió, crec que ell s’equivocaria si pensés que els vots que va obtenir el 20-D són per guanyar el PSOE. Molts d’aquests vots van ser per ajudar a impulsar el canvi a Espanya.
Ningú no preveu que surti investit president a la primera...
Jo no espero pas que Rajoy em doni els seus vots! El que sí que espero és que els partits que es proclamen d’esquerres almenys no votin en contra d’un candidat socialista a la presidència del Go-
“L’acord PSOE-C’s és una esmena a la totalitat de la gestió del PP” “Si pactés només amb Podem, el govern dependria dels independentistes” “L’esquerra no pot fer president algú que ocupa la crònica de successos” “Rivera ha estat valent; demano a Iglesias que tingui la mateixa valentia”
vern. Jo sóc economista, i hi ha un concepte que s’ensenya des de primer de carrera que es diu
cost d’oportunitats. El que es paga per no fer una cosa. El cost d’oportunitat que té l’esquerra, si vota en contra d’un candidat socialista, és perpetuar Rajoy. L’esquerra no pot propiciar que continuï sent president el líder d’un partit que apareix més en la crònica de successos que en la crònica política.
Si no se’n surt en la votació de dimecres, què passarà durant les 48 hores següents fins a la segona votació? Jo allargaré la mà sempre als partits a la meva esquerra, i espero que aprofitem l’oportunitat. Per mi el més còmode hauria estat fer com Rajoy, un exercici d’escapisme polític. Per cert, ho va fer amb l’argument que jo ja havia pactat amb Podem. Paradoxes de la vida, ara potser Pablo Iglesias acaba sent la taula de salvació de Rajoy.
De moment, no només Po-
“Només llançaré la tovallola quan la meva presència sigui un obstacle per a Espanya”
dem s’ha aixecat de la taula negociadora. També IU i Compromís. Té algun pla per poder fer que s’hi tornin a asseure?
IU ha canviat de posició. L’acord amb ells estava pràcticament tancat. I amb Compromís hi continuem negociant. Esperem que Podem, que va ser l’últim d’asseure’s a la taula i el primer d’aixecar-se’n, s’hi torni a asseure, perquè som davant d’una oportunitat històrica de l’esquerra. L’argument de Pablo Iglesias que diu que no es fia del PSOE és fal·laç perquè, passi el que passi, hauré de comptar amb Podem per tirar lleis endavant.
Un altre suport que li resultaria clau seria el del PNB. Pactarà transferències pendents de l’Estatut de Gernika? Sí. La negociació amb el PNB va en aquesta línia. El més positiu a Euskadi, si un mira tot el que està passant a Catalunya, és que el nacionalisme moderat del PNB i el PSE estan governant junts en ajuntaments i diputacions forals, i això és un bon exemple.
Però no preveu negociar un nou estatus per a Euskadi. Primer hi ha d’haver una reforma constitucional. Ia partir d’aquí, adequar el nou estatus d’Euskadi a aquesta nova realitat constitucional.
Pensa que, si vostè fracassa en aquesta primera ronda de votacions, Mariano Rajoy ja decidirà que ha arribat el seu moment?
El moment d’anar-se’n?
Vostè no llançarà la tovallola?
Jo només llançaré la tovallola quan consideri que la meva presència és un obstacle per a la solució d’Espanya. El dia que sigui un obstacle me n’aniré a casa.
El seu acord amb Ciutadans va més enllà d’aquesta primera ronda per a la seva investidura? Per part meva, sí. Hi hem dedicat moltes hores, és un acord amb més de 200 reformes. Per part meva, no tindrà data de caducitat. Aquest compromís va fins que eventualment es puguin produir eleccions, que espero que no es repeteixin.
I si es repetissin, fins a quin punt aquest pacte influiria en les ofertes programàtiques? Per mi, clarament. Molt del que hi ha ho inclouria en el meu programa electoral.
Parlem de Catalunya. Per què si és un dels problemes més importants que té Espanya, amb prou feines s’hi reflecteix, en el seu acord amb Ciutadans? A Catalunya hi ha els mateixos problemes que en el conjunt d’Espanya i aquest acord respon a aquests problemes.
Però amb prou feines esmenten en l’acord el debat territorial.
El compromís és clar: nosaltres volem que aquesta sigui la legislatura de la reforma constitucional. En l’acord ve esbossat, perquè no pot ser d’una altra manera, un perímetre de reforma constitucional que compartim i que obrim a la resta de formacions a esquerra i dreta. Apuntem que hem de definir les competències de les comunitats autònomes i de l’Estat, renovar el finançament, reconèixer a la Constitució els noms de les autonomies i reformar el Senat. Si sóc president bastiré ponts amb Catalunya davant tanta trinxera. Hem fet un estudi dels 23 punts que va oferir Artur Mas a Rajoy, i estem disposats que aquest sigui un d’aquells ponts que tendim a la Generalitat per reconduir la situació.
A Catalunya Ciutadans representa el rebuig de la immersió lingüística i una posició molt combativa contra el naci- onalisme i l’independentisme, no el preocupa que el PSC surti malparat d’aquest acord? Miquel Iceta, el primer secretari del PSC, ha estat al corrent de totes les converses, i ha estat en la negociació amb Ciutadans i amb la resta de partits. L’important per resoldre la crisi de convivència que es viu a Catalunya és canviar de Govern a Madrid.
I tenir un pla. Per descomptat, però nosaltres esbossem aquest pla.
Però si el pla consisteix només a designar les comunitats autònomes a la Constitució, o renovar el finançament que és una cosa que ja cal fer legalment... No me'l frivolitzi d’aquesta manera. Si a Espanya reformem el Senat, si definim les competències i si aprovem una llei que reconegui el caràcter plurilingüe dels territoris d’Espanya, serà un èxit polític.
Aquesta llei blindaria la immersió lingüística? La immersió lingüística no està posada en qüestió en l’acord, al contrari. I això també és un èxit. I ho estem fent dos partits amb discrepàncies en aquesta qüestió molt de fons.
I si Podem posés com a condició per a la seva abstenció el referèndum de Catalunya? Estaria disposat a parlar-lo? Podem ha jugat molt amb el tema del referèndum. Primer va dir que era una condició inexcusable, i després, quan diu per què no dóna suport a la meva investidura, no surt a col·lació el referèndum. Nosaltres volem que els catalans votin un acord, no una ruptura. Aquells que defensen el dret a decidir, estan defensant una reforma constitucional. Obrim aquesta reforma i aboquem les nostres energies en crear un acord, no en traslladar el problema i la decisió als catalans. Perquè, a més, què votarà Ada Colau en aquest referèndum? Seria important saber-ho.
Per a aquesta reforma constitucional necessiten el PP, això no fa inviable que la reforma solucioni el problema català?
El PP, sense Rajoy, estic convençut que entrarà en la reforma constitucional. Dins del PP hi ha un corrent no menor que vol impulsar aquesta reforma. La Constitució és un marc de convivència on ningú no ha de ser exclòs, ni el PP ni Podem. No serà fàcil, però hem de fer-ho, és l’única via per resoldre la crisi a Catalunya.
Li agradaria almenys que Convergència i ERC s’abstinguessin en el debat d’investidura, encara que no els hi hagi demanat? No seria un bon començament per al diàleg? Sí, però no ho buscaré. Jo no puc fer descansar la governabilitat en dos partits que volen trencar Espanya. Ja m’agradaria que poguéssim trobar en aquest camí punts en comú per reconstruir la convivència. En això estarà el PSOE.
Aquest discurs d’entesa amb Catalunya el fa perdre suports dins del PSOE? Podem parla de plurinacionalitat i això no li ha impedit de créixer... Som un partit que no només ha estat arquitecte, sinó obrer de la Constitució. Això té un pes històric. Podem planteja recuperar sobirania respecte a Europa i, en canvi, qüestiona aquesta sobirania nacional. Jo sóc el secretari general d’un partit que, amb els seus encerts i desencerts, sempre ha reconegut la diversitat territorial i respectat i estimat a la societat catalana. D’allà no ens hem mogut.
“Si sóc president, bastiré ponts amb Catalunya davant tanta trinxera” “La immersió lingüística no es posa en qüestió en el pacte amb C’s, al contrari” “Podem ha jugat amb el referèndum. Què votaria Colau? Seria important saber-ho”