La Generalitat paga interessos de demora per crèdits vençuts
Junqueras confia que li deixin passar a llarg termini deutes per 100 milions.
Fa unes quantes setmanes que el Govern de la Generalitat està pendent d’una autorització del Consell de Ministres per convertir en deute a llarg termini un crèdit a curt del BBVA per uns 100 milions d’euros, segons han confirmat diverses fonts consultades.
Aquest crèdit ja està vençut en l’actualitat i, per tant, està generant interessos de demora, molt superiors als que s’apliquen en un crèdit normal, davant la impossibilitat de la Generalitat de fer-hi front en el moment del venciment. Les mateixes fonts han assenyalat que no és aquest l’únic crèdit ni l’única entitat financera que s’ha trobat en aquesta situació, ni tampoc serà l’últim cas.
Els contactes entre el Departament d’Economia de la Generalitat, que dirigeix el vicepresident Oriol Junqueras, i el Ministeri d’Hisenda, el titular del qual és Cristóbal Montoro, són fluids i s’espera una solució satisfactòria per a aquest assumpte en els pròxims dies, asseguren fonts implicades. Fonts pròximes al Departament d’Economia han descartat que aquest ajornament en el pagament, malgrat tenir un cost econòmic, provoqui cap problema addicional d’envergadura en les finances de la Generalitat.
La solució per a aquest nou ofec financer de la Generalitat és convertir aquests crèdits del BBVA que ara són a curt termini, és a dir, amb un venciment màxim d’un any, en finançament a llarg termini. Però per això és necessari tenir el plàcet previ i formal del Govern central. La normativa del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), a través del qual el Tresor de l’Estat assumeix des del 2012 els deutes de les comunitats autònomes que s’han quedat sense accés als mercats, obliga les que s’han acollit al mecanisme –i Catalunya encapçala la llista– a no emetre nous emprèstits a llarg termini sense autorització expressa del Govern de l’Estat.
De fet, aquesta autorització implica pràcticament un assumpció del deute pel Tresor. Una vegada es formalitza la llum verda i canvien els terminis del crèdit, el FLA, que només pot assumir l’endeutament a llarg termini de les comunitats autònomes tant de la banca estrangera com de l’espanyola, serà en el moment del nou venciment el que es convertirà en titular d’aquest nou deute. La Generalitat té a curt termini entorn del 10% del seu deute total, uns 6.000 milions sobre 63.500 milions.
Segons les fonts informades sobre l’assumpte, el Govern central argumenta que la seva actual situació en funcions complica la resolució d’aquest tipus de decisions.
Però mentrestant, una vegada el crèdit entra en estat d’impagament, comença a córrer el calendari. Passats 90 dies en aquesta situació, la normativa bancària obliga l’entitat financera, en aquest cas el BBVA, a realitzar provisions, amb el consegüent increment del cost d’aquesta operació financera, tant per al banc com per a l’administració catalana. A més de la intranquil·litat que provoca a la resta de les entitats bancàries amb les quals l’administració catalana manté relacions creditícies.
El FLA, creat pel Govern cen- tral el 2012, ha desemborsat en els seus tres anys de vigència 62.773 milions d’euros, uns 60% dels quals s’han destinat al pagament directe de venciments de deute i dels seus interessos.
Segons les últimes dades oficials, a finals de l’any passat el FLA tenia als seus comptes crèdits que Catalunya havia rebut per 42.500 milions d’euros, un 58% del deute total. Certament, la xifra més voluminosa de totes les comunitats autònomes espanyoles, però no la més elevada en percentatge. Per a Andalusia, la proporció era del 62%, i la de Va- lència, un 67%, per esmentar tan sols dos exemples significatius. Les previsions apunten que al tancament d’aquest 2016, l’Estat central ja tindrà més del 70% del deute de Catalunya amb bancs i mercats internacionals.
Una de la primeres tasques que haurà d’assumir un nou govern a Espanya, ara o després d’unes possibles eleccions, serà precisament quin tractament donar a aquests deutes de les comunitats autònomes amb el FLA. A finals del 2014, Montoro va proposar a Mariano Rajoy d’engegar un programa de quitaments progressius d’aquest deute, reconeixent que després que estigui en mans de l’Estat, el seu futur cobrament és bastant dubtós. Rajoy, aconsellat per Luis de Guindos, el ministre d’Economia, que temia que Brussel·les acollís la mesura com un arravatament d’indisciplina fiscal, va optar per congelar la mesura. A canvi es va decidir aplicar un tipus d’interès zero al deute durant l’any passat. Recentment, les comunitats d’Andalusia i València han reclamat aquest quitament. I es dóna per fet que tant el PSOE com el PP aplicaran mesures d’aquest tipus en la pròxima legislatura.
CRÈDIT Economia no ha pogut assumir el venciment de 100 milions amb el BBVA
PLA
L’objectiu és que el deute es converteixi a llarg termini i, després, sigui assumit pel FLA