Un missatge encriptat

DIVENDRES passat va prendre possessió el nou president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos. El sobiranisme havia interpretat el nomenament com un element més de la pugna que manté amb l’Estat. Excepcionalment, el president de la Generalitat no va assistit a l’acte: Puigdemont havia acceptat visitar l’Hospitalet, arran de la invitació de l’alcaldessa Núria Marín. Però és evident que l’agenda s’hauria pogut canviar quan es va fixar el dia del nomenament del magistrat, sense que hagués semblat una desconsideració. En l’absència del president hi havia un missatge encriptat que qualsevol que hagi seguit la política catalana els darrers mesos ha pogut entendre. Cosa que no vol dir que fos una bona idea. Però darrerament a Catalunya manen els gestos per damunt de les decisions, el context virtual sobre el real. Deu ser que són temps tecnològics, i gasosos més que líquids en el llenguatge de Zygmunt Bauman.

Puigdemont es va perdre el discurs del nou titular del TSJC, que l’hauria complagut. A Barrientos se l’ha volgut fer passar per conservador, quan simplement es tracta d’un moderat. Durant l’entrevista davant el Consell del Poder Judicial va qualificar de “preocupant” la situació provocada per la resolució secessionista del 9-N i per això se’l va assenyalar des de l’independentisme. Però en el seu discurs, Barrientos va dir una cosa que firmaria qualsevol demòcrata assenyat: “Que ningú no vagi als jutjats o tribunals a la recerca de solucions al debat social obert a Catalunya”. O el que és el mateix, que la política no li passi el mort a la justícia per resoldre aquest embolic. Paraules sàvies, que recorden les d’Indro Montanelli a les seves memòries: “La política en mans de la magistratura és una desgràcia. Però si aquesta magistratura està infiltrada de poder partidista, resulta una catàstrofe”. Deixem que la justícia faci la seva feina i exigim a la política que dugui a terme la seva.