La ultradretana AfD explota la crisi dels refugiats a Alemanya
El partit, nascut euroescèptic, ara emfatitza el rebuig de la immigració
A un dels seus representants més prominents se li va escapar el desembre passat la veritat nua. “Aquesta crisi dels refugiats es pot considerar un regal per a nosaltres”, va afirmar Alexander Gauland, president del partit Alternativa per a Alemanya (AfD, per les seves sigles en alemany) al land de Brandenburg. Nascut el 2013 amb vocació euroescèptica a l’abric de la crisi de l’euro, l’AfD ha anat intensificant la seva inicial defensa moderada de la identitat alemanya fins a convertir-se en una formació dretana i populista que fa del rebuig de la immigració la seva principal bandera.
Aquest diagnòstic disgusta la seva actual líder, Frauke Petry, que en una atapeïda trobada a Berlín amb els corresponsals estrangers aquesta mateixa setmana va protestar afirmant que el seu partit ofereix “una opció molt necessària” per als alemanys desencisats.
Petry, una química de 40 anys, va dir també que no comparteix la idea de “regal” del seu coreligionari Gauland, “una frase que ha tingut efectes negatius per al partit”, va assegurar. Però és innegable que, quan l’impacte de la presència a Alemanya de milers i milers de refugiats es va començar a notar en la societat –el 2015 es van registrar gairebé 1.100.000 sol·licituds d’asil–, l’AfD va apostar clarament per utilitzar l’assumpte. La gran onada d’arribades es va incrementar a partir de setembre del 2015, després d’un estiu en què l’AfD, erosionada per lluites internes, va quedar en mans de l’ala dura, encarnada per Petry i els seus. Fins i tot el fundador del partit, l’economista Bernd Lucke –que insistia a concentrar-se en la crítica a la moneda única i a l’actitud de Grècia i altres països del sud d’Europa–, va acabar marxant.
Però a causa de la crisi dels refugiats, en les últimes setmanes les expectatives de l’AfD en els sondejos han pujat, per a inquietud de la democristiana CDU, que lidera la cancellera Angela Merkel. “El que va fer Merkel va ser formular una invitació política a una gran part de gent al món per emprendre viatge cap a Europa, amb conseqüències catastròfiques per a l’estructura de l’Europa de la llibertat”, va acusar Petry la cancellera davant la premsa estrangera. En cas que se celebressin ara eleccions generals, l’AfD obtindria entre el 10% i el 13% dels vots, segons diverses enquestes, i es podria convertir en la quarta força al Bundestag.
Quan era bàsicament un partit euròfob, va fracassar per poc en el seu intent d’entrar al Bundestag en les eleccions de setembre del 2013 (el mínim necessari és el 5% de vots), però en els comicis europeus de maig del 2014 va aconseguir set eurodiputats (ara en són només dos, ja que els altres cinc es van escindir amb Lucke, que és també un d’ells).
L’agost d’aquell mateix any, l’AfD va aconseguir entrar per primera vegada en un parlament regional alemany, el de Saxònia, precisament amb Frauke Petry al capdavant; i en convocatòries successives, va entrar en els parlaments dels lands de Brandenburg i Turíngia, i de les ciutats Estat d’Hamburg i Bremen. Observeu que els tres lands primers són tots de l’antiga RDA comunista, on el partit té actualment més implantació.
Ara, amb la popularitat de Merkel en hores baixes en alguns àmbits de la societat per la seva política d’acollida als refugiats, l’AfD es prepara per a una triple cita electoral el pròxim 13 de març. Els lands de Renània-Palatinat, Baden-Württemberg i Saxònia-Anhalt elegeixen parlament, i en aquest últim (també un land de l’RDA) els sondejos donen a l’AfD fins a un 17%. Fins ara, en el partit havien conviscut neoliberals farts de la moneda única, conservadors descontents amb la CDU, i populistes de dreta dura. Ara domina aquest últim element.
Petry acusa Merkel de malmetre “l’Europa de la llibertat” Els sondejos indiquen que ara l’AfD entraria al Bundestag