Guatemala condemna dos exmilitars per haver violat i esclavitzat indígenes

Menchú celebra el judici “històric” als abusos de la guerra

Un tribunal de Guatemala va condemnar divendres un tinent coronel retirat i un exparamilitar a 120 i 240 anys de presó, respectivament, per assassinat, violació i esclavitud de dones indígenes als anys vuitanta. Es tracta d’un veredicte històric, ja que és la primera vegada que el país centreamericà castiga els crims sexuals comesos per les forces armades durant la brutal guerra civil, que es va estendre entre el 1960 i el 1996.

El públic va esclatar a cridar “justícia!” quan la jutgessa Jazmín Barrios va llegir la sentència. La premi Nobel de la Pau Rigoberta Menchú va abraçar les onze víctimes i va dir: “Això és històric, és un gran pas per a les dones i sobretot per a les víctimes”.

El militar retirat Esteelmer Reyes Girón, de 59 anys, va ser declarat culpable de crims contra la humanitat per sotmetre a servitud domèstica i sexual 15 dones de l’ètnia maia q’eqchi, així com per assassinar una dona i les seves dues filles. Heriberto Valdez Asij, de 74 anys, un civil que col·laborava amb l’exèrcit, va ser condemnat pels mateixos càrrecs d’esclavitud, a més de la desaparició forçada de set homes. Els crims van tenir lloc a la base militar de Sepur Zarco –al nord del país– entre 1982 i 1983.

Durant el procés, les víctimes –amb la seva roba tradicional indígena i el rostre ocult– van relatar els abusos que van patir i com la seva salut física i emocional es va deteriorar en aquells sis mesos d’horror. Després que l’exèrcit entrés a les seves comunitats, van començar les desaparicions i tortures dels homes. Les dones van ser obligades a cuinar i rentar la roba dels soldats. Eren violades sistemàticament, de vegades en grup. Les injectaven per evitar malalties i embarassos.

Els condemnats, que hi apel·laran, ho neguen. L’advocat de Reyes insisteix que les dones no van ser violades, sinó que elles mateixes “es van prostituir”.

Tot i això, la jutgessa va considerar que els dos exmilitars no podien al·legar que desconeixien els fets pel poder que ostentaven. “Creiem fermament en els testimonis de les dones que van ser violades a Sepur Zarco –va dir–. La violació és un instrument de guerra, és una manera d’atacar el país. La dona es veia com a objectiu militar”.

Jazmín Barrios és la mateixa jutgessa que va dictar la sentència de 80 anys de presó contra el dictador Efraín Ríos Montt, després anul·lada pel Tribunal Constitucional per defectes de forma en el procés. L’advocat de Reyes va dir que en aquest cas passarà el mateix.

“La violació va ser una pràctica sistemàtica en els operatius militars i en les captures de les persones considerades sospitoses de donar suport a la guerrilla –denuncia l’informe Recuperación de la Memoria Histórica, que va elaborar als anys noranta el bisbe Juan Gerardi–. No obstant això, molts victimaris van considerar les violacions com una part natural, de poca importància (...) dins de la consideració de les dones com una part del botí de guerra”.