Cita a l’Everest

La cita és a les 10.30 h al bar Everest de Pozuelo de Alarcón, localitat molt propera a Madrid on Pedro Sánchez exerceix el seu dret de vot a la consulta als militants socialistes sobre els pactes d’investidura. Consulta sobre el pacte amb Ciutadans. El secretari general vota sí.

Acompanyat de Verónica Fumanal, directora de comunicació que un dia protagonitzarà un capítol de la sèrie Borgen, Sánchez arriba a l’Everest amb molta puntualitat. El gran rellotge que presideix el bar encara no marca dos quarts d’onze. A aquella hora del matí, Sánchez és conscient que la participació a la consulta pot ser baixa, per tres motius, com a mínim. Per la rapidesa amb què s’ha desenvolupat tot, per l’absència de polèmica –exceptuant la qüestió de les diputacions–, i per la poc dissimulada tàctica absentista dels seus adversaris interns, residenciats principalment a Sevilla. Si el pacte s’hagués tancat amb Podem hi hauria molt més voltatge. Debat, passió i algunes vestidures esquinçades. “L’important és que hem sotmès l’acord a l’aprovació dels militants. Ningú no pot discutir al PSOE la seva democràcia interna. Ningú. Ja voldria veure a altres partits sotmetent la seva actual posició al criteri dels seus afiliats o adherits. Voldria veureho”. Sánchez treu pit.

L’Everest és molt a prop de l’estació de tren de Pozuelo. El dia és fred, ha nevat a Navacerrada, i bufa un vent glaçat, amb prou feines temperat pel sol matiner. El nom del bar, l’enorme rellotge que marca les hores, la transparència dels finestrals, la rotonda, l’estació ferroviària i la naturalitat amb què els clients es van asseient a les taules, aparentment aliens a la presència del candidat a la presidència del Govern al local, conviden al paisatgisme.

En un moment donat, observo que a les tres taules més properes, els clients mengen torrades untades amb pantumaca, la triomfant adaptació madrilenya del pa amb tomàquet.

Quan li preguntem per la qüestió de Catalunya, Pedro Sánchez prefereix no tirar sal a la torrada.