Sánchez assoleix un gran suport de la militància al seu acord amb C’s
La direcció del PSOE utilitzarà el suport de les seves bases per pressionar Podem
El líder del PSOE, Pedro Sánchez, va ser el més matiner de tots. Pel que s’hi jugava. Tot just apuntaven les deu d’un matí de dissabte glaçador, quan es va presentar a la desangelada seu de l’agrupació socialista de Pozuelo de Alarcón per votar i animar els seus a votar “amb orgull” a favor de l’acord segellat amb Ciutadans que, va ressaltar, és “coherent amb els grans principis socialistes d’igualtat, llibertat, justícia social, pau i fraternitat”.
L’escrutini final de la consulta, ja cap a les deu de la nit, va situar en un 80% els sís de la militància socialista –superant el 50% de participació– als pactes de Sánchez per afrontar aquest dimarts vinent el debat de la seva encara molt incerta, malgrat tot, investidura com a nou president del Govern. Tot i el conseqüent vot de càstig del 20%, a Ferraz van celebrar el que van considerar un suport “aclaparador” de la militància, que dóna oxigen a Sánchez, reforça el seu lideratge entre les bases socialistes i també davant els presidents autonòmics, líders territorials i dirigents crítics, als quals tornarà a veure les cares demà en una nova reunió del comitè federal del PSOE que haurà de ratificar la decisió dels militants.
Aquest aval de la militància socialista l’utilitzarà Sánchez, sobretot, per pressionar Pablo Iglesias i intentar que es torni a asseure a la taula negociadora. “Podem ja no podrà acusar-nos que les nostres bases estan pendents d’una altra cosa”, apuntaven ahir a la nit dirigents del PSOE.
A més, i malgrat que algunes federacions –com l’andalusa de Susana Díaz– no havien mostrat gaire entusiasme per la consulta, els resultats han estat “molt homogenis” a tots els territoris, segons Ferraz. A Catalunya, no obstant això, malgrat que el sí va superar el 77%, la participació es va quedar en un escàs 31%.
Sánchez, en tot cas, va poder respirar alleujat. El suport ja es presumia elevat, però hi havia preocupació perquè una escarida participació qüestionés el resultat. Entre la poca mobilització que van animar algunes federacions amb líders poc afins a Sánchez, el mateix contingut de l’acord de què desconfien els sectors més esquerrans del partit, l’enrenou intern causat per la proposta de suprimir les diputacions provincials, la pressa que va impedir a Ferraz desplegar una campanya informativa en condicions i, com a cirereta, el fred, la pluja i fins i tot la neu que es van registrar a moltes parts d’Espanya, la por era que la participació dels 189.167 militants amb dret a vot fos molt escassa.
A la direcció del PSOE ja s’havien posat fins i tot la bena abans de la ferida i pensaven que la participació podia rondar el 30%, encara que confiaven que assolís el 40%. Així que, tan bon punt va superar el 50%, ja ho van considerar un èxit. Mai no s’havia fet una consul- ta semblant a les bases en cap partit, ressaltava Sánchez aquests últims dies. Però al PSOE tenien el precedent de la consulta que va elegir el mateix Sánchez com a líder del partit el juliol del 2014. En aquell moment, i malgrat que tots els aparells territorials estaven molt mobilitzats i hi havia molta polarització entre les candidatures, sobretot de Sánchez i Eduardo Madina, la participació amb prou feines va ser del 66% del cens.
El tercer contendent en aquella lluita interna, José Antonio Pérez Tapias, titllava ara el pacte amb Ciutadans de “cep neoliberal”, lamentava que no recollís una “aposta federal clara” i considerava que la pregunta que ahir es va sotmetre a la consulta de la militància “insulta la intel·ligència política”, ja que eludeix assenyalar fins i tot el nom d’aquells amb qui es va pactar. Efectivament, la
La particapació a la consulta interna va superar el 50%, tot i que a Catalunya amb prou feines va arribar al 31%
pregunta només proposava acceptar o rebutjar els acords assolits i proposats “amb diferents forces polítiques” per donar suport a la investidura de Sánchez. Al líder del PSOE li hauria agradat arribar a la consulta amb pactes tancats o molt avançats no només amb Ciutadans, sinó també amb Podem, Esquerra Unida, Compromís, el PNB o Coalició Canària, que haurien assegurat la seva investidura.
Però la ruptura de les negociacions per part d’Iglesias després de subscriure’s l’acord amb Albert Rivera va dinamitar els plans. Per a la consulta i, probablement, també per a la investidura.