La Vanguardia (Català)

ANÀLISI Diccionari en funcions

- Enric Juliana

Política és llenguatge. La fase actual d’interinita­t a Espanya convida a repassar algunes de les paraules i expression­s amb un lloc destacat en la confusa narració del moment. Algunes són clares i bastant concises. D’altres admeten significat­s diversos. Hi ha significan­ts molt eficaços. I també hi ha alguns conceptes en construcci­ó.

Abstenció. L’abstenció pot ser la clau principal del primer debat d’investidur­a. L’abstenció de Podem, Esquerra Unida, el PNB, Compromís, CDC, ERC i Bildu podria donar la presidènci­a a Pedro Sánchez, sense sumar més suports que els que ja té lligats: Ciutadans i el regionalis­me canari. 131 vots a favor, davant els 123 del Partit Popular. Amb el vot en contra dels sobiranist­es catalans (17 diputats), Sánchez no en tindria prou amb el suport del PNB i l’abstenció de Podem, IU i Bildu. Els valencians de Compromís haurien de votar a favor. Amb el vot contrari de Podem no hi ha investidur­a.

Andalusos. El debat d’investidur­a té com a pròleg la celebració del 28 del febrer, dia d’Anda- lusia. La presidenta de la Junta, Susana Díaz, està accentuant el missatge identitari: Andalusia té poder. Poder de veto. Cap canvi substantiu no és possible a Espanya sense el vistiplau d’Andalusia. No hi haurà pacte respecte a Catalunya sense vistiplau andalús. No hi haurà secretari general tranquil al PSOE sense permís del grup dirigent de Sevilla. Una visió d’Espanya.

Brigada Aranzadi. Es diu del conjunt d’alts funcionari­s que exerceixen un paper determinan­t a les altes esferes. Els advocats de l’Estat, per exemple. Fa un mes, el Partit Popular volia recórrer a la Brigada Aranzadi per procedir a una ràpida repeti- ció de les eleccions, mitjançant un dictamen del Consell d’Estat, si el Rei veia impossible formular l’encàrrec d’investidur­a. Felip VI va desbaratar la maniobra invocant l’“ordre natural”. Primer va plantejar l’encàrrec a Mariano Rajoy i quan aquest ho va defugir, l’hi va donar a Pedro Sánchez. Aquest passatge és fonamental per entendre la conjuntura política actual.

Catalans. Tan subratllat està el problema de Catalunya que no apareix, de manera explícita, en el pacte de govern PSOE-Ciutadans. Vet aquí una bona ironia. Catalunya s’està convertint en el gran implícit de la política espa- nyola. Ho condiciona gairebé tot, però és innominabl­e en els moments més delicats.

Ciutadans. En aquests moments és el partit amb el nom més atractiu. Els seus fundadors van tenir bon olfacte. Un “significan­t flotant”, per dir-ho a la manera d’Ernesto Laclau, el filòsof postmarxis­ta argentí, ja mort, que tant ha influït Podem. Ciutadans no seria el mateix si es digués Partit Liberal, Partit Reformista, Partit Centrista o Partit de la Nova Espanya. Ciutadans va posar com a condició al PSOE que la signatura del pacte tingués la màxima solemnitat possible dijous passat. Gran escenograf­ia. Un signifi- cant que Sánchez no va poder defugir tot i saber que podia perjudicar-lo tàcticamen­t facilitant la fuga de Podem, arrossegan­t Esquerra Unida i Compromís.

Conspiraci­ó. Una altra paraula gairebé innominabl­e, encara que present en molts pensaments. El grup dirigent del PP creu que està sent víctima d’una conspiraci­ó per apartar Mariano Rajoy del primer pla. Jorge Fernández Díaz ho va verbalitza­r fa uns dies afirmant que la successió de notícies negatives i accions judicials contra el PP no són cap “casualitat”. Una afirmació d’aquesta magnitud en boca del ministre de l’Interior mereix un relleu especial. El partit que ha governat amb majoria absoluta els últims quatre anys certifica que ha perdut el control d’algunes palanques. És important saber-ho.

Consulta. Contribuci­ó catalana a la nova sintaxi política espanyola. Hi va haver un dia que el dret a decidir va travessar l’Ebre i es va difondre en aerosol. El PSOE va estar a punt d’acceptar una consulta a Catalunya, va abandonar la bandera, per por, i ara l’ha recollida Podem. Vet aquí un altre “signifi

cant flotant: equivalènc­ia de més democràcia. Per defensar-se dels barons i del grup dirigent de Sevilla, Sánchez ha establert una comunicaci­ó directa amb les bases. Ahir els militants del PSOE van ser consultats sobre el pacte amb Ciutadans. Aviat hi haurà petició de consultes al PP.

Gran Centre. Nom que podem donar a l’aliança programàti­ca PSOE-Ciutadans. Sánchez vol que aquest pacte tingui continu- ïtat, passi el que passi la setmana que ve. Albert Rivera no estriparà els 66 folis de l’acord, però caldrà veure quin tipus de compromís manté amb el PSOE si les dues votacions són adverses. Hi ha un corredor que condueix del Gran Centre a la Gran Coalició.

Ibex 35. Les empreses que formen el principal índex borsari espanyol no tenen un comitè polític conegut, però se’ls atribueixe­n, potser de manera una mica exagerada, molts moviments a l’ombra. La nova idealitzac­ió del poder fàctic.

Podemistes. Com cal anomenar els militants de Podem? En sentit literal haurien de ser ano- menats voluntaris­tes. Podem és un altre significan­t flotant que apel·la a la possibilit­at de trencar límits. Hi ha qui els anomena

podemites, amb un deix despectiu. Podem s’alimenta del menyspreu dels seus adversaris i alguns encara no ho saben.

Sorayos. Es diu a Madrid dels col·laboradors més fidels de la vicepresid­enta Soraya Sáenz de Santamaría, una xarxa d’alts càrrecs, ubicats a gairebé tots els ministeris, que esperen el seu moment. Des de fa setmanes, la vicepresid­enta es manté en un discret segon pla. Els sorayos no donen pas la batalla per perduda. Esperen.

Cada moment té un llenguatge polític; en la fase actual d’interinita­t triomfen els significan­ts que floten

 ??  ?? EL GRAN CENTRE. C’s + PSOELA GRAN COALICIÓ. PP + C’s + PSOEL’ALIANÇA D’ESQUERRES. PSOE + Podem + IU
EL GRAN CENTRE. C’s + PSOELA GRAN COALICIÓ. PP + C’s + PSOEL’ALIANÇA D’ESQUERRES. PSOE + Podem + IU
 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain