El cost d’oportunitat
El pacte de Sánchez amb Rivera resulta incòmode per al PSC, però Iceta confia que, si el líder socialista arriba a la Moncloa, pugui atenuar el clima de polarització a Catalunya que tant ha perjudicat el seu partit.
Quan parla sobre Catalunya, la prudència continua encotillant Pedro Sánchez. En canvi, va més folgat quan es tracta d’enviar missatges enverinats a Pablo Iglesias. I, de tant en tant, una brillantor als ulls i un fugaç somriure delaten que hi ha instants en què es veu com a president del govern. Fa dos mesos que teixeix una malla per poder atrapar Podemos amb una abstenció que val un potosí. És molt probable que encara hagi d’esperar bastantes setmanes per conèixer el desenllaç d’aquest serial d’interessos polítics.
Tots els esforços de Sánchez i el seu equip estan dirigits a posar molt difícil a Iglesias el no. “Jo sóc economista –explica el socialista– i a la universitat vam estudiar el que es diu el cost
d’oportunitat”, és a dir, el cost de no fer una inversió. Sánchez intenta que a Iglesias li resulti car, com més car millor, no fer-lo president.
Per calcular el cost d’oportunitat de no investir Sánchez, Iglesias hauria de dilucidar quin seria el rendiment d’atorgar-li el seu plàcet. El socialista intenta ajudar-lo recordant-li que, al cap i a la fi, el PSOE no tindrà majoria i haurà de trucar a la porta de Podem cada dos per tres. Però Iglesias creu que la seva millor inversió és el sorpasso, el tempta liderar el principal partit d’esquerres del país. Així que caldrà esperar per saber si el vertigen li fa efecte o si el PP mou fitxa (amb o sense Mariano Rajoy).
L’operació al voltant de Podem per part del PSOE permet als socialistes, si fracassa la investidura, anar a les eleccions amb arguments per combatre el seu gran rival per l’esquerra. De fet, la consulta d’ahir a les bases del partit és un ins- trument més perquè Sánchez contraresti davant de Podem el missatge que no té darrere el suport del seu partit. I, de passada, posa Iglesias en una curiosa tessitura: s’atreviria ell a sotmetre a consulta de la seva militància un acord amb el PSOE?
Sánchez segueix el seu pla, però pel camí hi ha danys col·laterals. Per a ell el pacte amb Ciutadans és necessari, per al PSC és més difícil de digerir. I a sobre el partit d’Albert Rivera ha reclamat una visualització llampant de l’acord. Els socialistes afirmen que no han cedit gaire en el contingut, però admeten l’elevat preu en màrqueting. Al PSC ja no queda gairebé cap dirigent d’ànima sobiranista, fins i tot alguns creuen que l’aliança amb Ciutadans els anirà bé al cinturó barceloní, però sí que hi ha malestar per l’esquerra. La competència amb Podem i les confluències impulsades per Ada Colau fan ballar el cap als alcaldes metropolitans.
El pacte entre el PSOE i Ciutadans amb prou feines es refereix a Catalunya, tret de per traçar una gruixuda línia vermella davant qualsevol referèndum. Sánchez no vol que la qüestió catalana interfereixi en les seves possibilitats de sumar suports. I de fet Podem tampoc està situant el referèndum com a condició ineludible. El líder del PSOE creu que, si arriba a la presidència, hi haurà temps d’intentar un acostament a Catalunya, que obriria abordant els 23 punts que Artur Mas va proposar a Rajoy. I Miquel Ice
ta fia tot al fet que es pugui aconseguir, ja que el seu partit ha patit com cap altre la polarització actual a Catalunya.
Els socialistes han fet un estudi sobre el document dels 23 punts i estimen que pot arribar a acord en 18. Sánchez posaria sobre la taula el finançament i el respecte a la immersió lingüística, a més de la no-aplicació de determinats articles de la llei Wert. Més endavant fins i tot podrien abordar-se qüestions simbòliques com les identificacions en les matrícules o l’anul·lació del judici a Companys, per exemple. La reforma constitucional continua sent la recepta principal, encara que els plans socialistes ara són poc concrets i ambiciosos, vistos des de molts sectors catalans. Una altra cosa és que, una vegada obert el debat, ningú no sap com acabarà. El PSOE preveu obrir-lo en el marc del Parlament, on compareixerien experts, presidents autonòmics... a més d’un procés de participació ciutadana. Ni referèndums sobre la independència ni solucions sorprenents. Sánchez confia a anar creant un clima de menys tensió amb Catalunya. Si Iglesias decideix no invertir en el líder del PSOE i tot plegat s’enfonsa, el PSC també haurà malbaratat la seva inversió en Sánchez i haurà perdut una oportunitat.