L’alcalde que sí que anirà a la presó
El Govern central va denegar l’indult a Marcel Surià, exalcalde de Santa Fe del Penedès que va firmar informes falsos per a immigrants
Marcel Surià ingressarà demà a la presó. “Ara faig formació a persones en risc d’exclusió. Allà m’agradaria ajudar”, assegura l’exalcalde de Santa Fe del Penedès, condemnat per falsificar informes de residència a immigrants il·legals. “Ho vaig fer per motius humanitaris”, diu. Mai no va pensar que la policia el relacionés amb una banda de tràfic de persones. I menys que, quan ja havia acceptat la pena de dos anys –no havia d’anar a la presó perquè no tenia antecedents–, el fiscal recorregués la condemna i que i el Tribunal Suprem l’augmentés tres mesos.
“Aquí vaig començar a fer política –diu fent referència al Centre Agrari de Sant Pau d’Ordal–. Per a les eleccions del 1991, un grup de persones que volíem treballar pel poble vam formar un partit. Vam aconseguir tenir un regidor. Els d’aquell grup hem acabat a ERC, PSC, ICV, hi ha independents... I jo vaig acabar a CiU. Continuo militant, ningú no m’ha dit que me’n vagi”.
Marcel saluda el mossèn, que entra al local, on l’Arantxa es prepara per fer una classe d’aeròbic. El Centre Agrari va ser un símbol de la Nova Cançó. “Lluis Llach és de la família. Li he preguntat si voldria tornar a actuar aquí”, li diu la noia a Marcel Surià, a qui tothom coneix: allà i a la comarca. Alcaldes de totes els partits polítics, inclosos els del PP, li han mostrat la seva solidaritat i també desenes d’entitats. “Realment, després de la meva condemna no se m’han tancat les portes. Al contrari. Però tot allò..., tot allò em va superar”.
Setembre del 2006: Marcel Surià, que viu des de l’any 1996 a Santa Fe del Penedès –s’hi trasllada després de casar-se–, és també l’alcalde del municipi. Un veí immigrant li demana un informe de residència per a un familiar, perquè pugui utilitzar-lo per provar de legalitzar la seva situació. Surià acaba accedint: “només” ha de donar fe que aquesta persona ha estat vivint a Santa Fe del Penedès. Al cap de poc temps li arriba un altre cas, un nou drama. I un altre més. Fins al novembre del 2007 –aquell any torna a ser escollit com a alcalde–, any en què emet mig centenar de certificats. “Les dates de residència a la localitat de tots els informes eren falses”, segons es detalla a la sentència, on també hi consta que “en cap moment no queda acreditat” que “rebés contraprestació econòmica”.
“Va córrer la veu. Un dia vaig haver de trucar als Mossos, perquè no podíem sortir del ple per la gent que hi havia demanant certificats”, recorda Marcel Surià, que desco- neixia que el propietari d’un locutori de Vilafranca del Penedès havia iniciat un lucratiu i il·legal negoci. Buscava ciutadans marroquins que volguessin viure a Espanya, els introduïa a la península per Algesires i els traslladava a Vilafranca. Finalment els posava en contacte amb l’alcalde de Santa Fe, que els firmava un informe.
“Les persones que s’adreçaven a mi patien grans desgràcies, necessitaven ajuda”, afegeix Surià, que va tenir el telèfon punxat durant dos anys i va col·laborar amb la policia quan es va destapar el cas el 2009. “Llavors vaig dimitir. Sempre vaig col·laborar amb la política com a voluntariat i només des del 2007 fins al 2009 vaig cobrar 500 euros al mes per una llei que va aprovar el tripartit. Però vaig cometre un error i havia d’assumir la responsabilitat”, afegeix.
El 2013 va marxar de Santa Fe del Penedès i va tornar a Sant Pau d’Ordal. Però encara hi torna de tan en tan: té la custòdia compartida dels seus quatre fills, encara que anar-hi –no ho diu, ho expressa amb la mirada– li crea cert dolor. Encara que allà sigui l’alcalde que va salvar l’escola, el que va aconseguir els diners del centre cívic, el del nou dispensari...
Fa unes setmanes va saber que es denegava el seu indult: va recollir 1.800 firmes en dos dies. “Era un exemple clar per concedir-lo”, apunta el seu advocat, Jesús Santín. “No hi va haver contraprestació. Per què ho va fer? Per ajudar”, afegeix. El Consell de Ministres de l’11 de desembre, en plena campanya electoral, va denegar la mesura de gràcia. Marcel Surià parla dels cursos que tenia previst impartir: “Tant de bo pugui continuar fent formació a la presó”, sentencia.
PROCÉS JUDICIAL La sentència mateixa admet que no s’ha acreditat que cobrés pels informes
SOLIDARITAT Batlles de totes les formacions i desenes d’entitats li han mostrat el seu suport