L’alcalde de Girona
EN designar-lo Artur Mas president de la Generalitat, Carles Puigdemont va proposar com al seu successor a l’alcaldia de Girona Albert Ballesta, que s’havia presentat a les eleccions municipals del maig del 2015 al número 19 de la llista de CiU. Aquesta mena de designació no va ser un pròleg gaire tranquil·litzador per a la trajectòria posterior de l’alcalde Ballesta. I el que ha passat després tampoc no ho ha estat. El Consistori gironí ha encadenat una sèrie de fets perfectament prescindibles. Una corresponsal televisiva que informava sobre aquestes vicissituds va iniciar dijous passat la seva crònica així: “L’alcalde de Girona s’ha convertit en una fàbrica de titulars”.
El primer titular, després de ser designat, va estar relacionat amb la fórmula inadequada que va fer servir per jurar el càrrec, la qual cosa el va obligar a renovar el jurament uns dies després. Va seguir la moció de l’Ajuntament de Girona per canviar el nom a la Fundació Princesa de Girona, sota pena, en cas que no s’atengués aquesta exigència, de deixar d’anar a les reunions de l’entitat esmentada. L’alcalde va rectificar en part un dia després, però les relacions entre el Consistori i la fundació ja s’havien danyat innecessàriament.
Ara bé, fins ara l’etapa reina d’aquest seguit de des- propòsits potser és la que s’ha viscut aquesta setmana. En l’últim ple, l’alcalde es proposava d’impulsar una sèrie de reformes, relatives a la composició del seu equip, o al seu propi sou, que considerava oportú augmentar. ERC, que semblava a priori l’aliat natural de la formació de Ballesta, no el va voler secundar. I l’alcalde va reaccionar buscant i rebent el suport del PP i de Ciutadans, en un moviment sorprenent. Al cap de poques hores, li van retirar aquest suport, i l’alcalde va quedar en una situació incòmoda. Divendres va tractar de recompondre la figura, va negar ser un pesseter i va dir que no pensava dimitir. Però l’ambient continua enrarit a l’Ajuntament de Girona, on els grups polítics es queixen que la ciutat està fent el ridícul; una cosa penosa en qualsevol circumstància, i més quan és el batlle de la ciutat qui es troba a l’ull de l’huracà.
No fa gaire temps ha pogut semblar que un cert perfil ideològic o nacional era garantia d’una gestió impecable en càrrecs representatius. No és així sempre, però. La competència i idoneïtat professionals, un ordre assenyat de prioritats i una executòria prudent i rigorosa continuen sent les eines òptimes per servir tots els ciutadans i honrar la dignitat institucional. Estem convençuts que l’alcalde de Girona ho pot fer millor. I el convidem a intentar-ho.