Tribunal polític
El flamant president del TSJC, senyor Jesús María Barrientos, en el discurs d’investidura, ha plantejat una cosa tan raonable, com exigible. “Que ningú no acudeixi als tribunals a la recerca de solucions al debat social obert actualment a Catalunya”, ha dit. L’insòlit és que tan notable petició l’ha fet poc després que el TSJC hagués perpetrat l’enèsima sentència política sobre un tema polític, que els polítics catalans havien solucionat per la via política. I per a més altisonant inri, qui ho formulava era un senyor, Barrientos mateix, que havia estat escollit per al càrrec pels seus mèrits professionals, judicials, intel·lectuals… Res, encara que segur que els té tots. No.
El senyor Barrientos havia estat escollit per ser president de l’alt tribunal català perquè el Consell General del Poder Judicial valorava sobre manera els seus mèrits “ideològics”, tots vinculats a la fuetada al pèrfid independentisme. És a dir, l’home que demana que la justícia no resolgui el que és patrimoni de la política havia arribat al càrrec per les seves posicions polítiques, la qual cosa no pot ser més esperpèntica.
I sant tornem-hi amb el TSJC, novament amb una sentència contra el català. És justament l’exemple perfec-
Una sentència inimaginable en cap democràcia seriosa que respecti les llengües dels seus pobles
te del que el senyor Barrientos assegura que no s’ha de fer i tanmateix es fa permanentment: judicialitzar la política.
Què punyetes està fent un alt tribunal tot promulgant sentències contra una proposta democràtica, pactada, votada i executada per partits democràtics del Parlament democràtic d’una nació democràtica? Està fent política, i política repressiva, com correspon a una nació abusivament controlada per un Estat que no la respecta i que té una obsessió atàvica contra el seu idioma.
Aquesta mena de sentències no serien imaginables en cap democràcia seriosa que respectés les llengües i parlaments dels seus pobles. Però Espanya s’ha forjat històricament en el menyspreu profund a les nacions històriques i en l’odi sistemàtic a les seves identitats i idiomes. I això no ha canviat en tres segles, des que vam perdre els nostres drets històrics.
Per descomptat aplaudeixo les paraules del senyor Barrientos.
“Accepta pop com a animal de companyia”, em diria el sant Cuní. Però si és certa la seva preocupació, hauria de criticar l’enorme anomalia democràtica que porta el TSJC a sentenciar una vegada i una altra contra decisions del Parlament català. Anomalia que situa Catalunya en situació de sospita permanent i, en conseqüència, de tutela permanent. El problema de la judicialització a què està sotmesa la política catalana no es deu a Catalunya, sinó a l’Estat espanyol, incapaç de resoldre per la política el que neix de la política. I els jutjats són el seu braç executor, precisament perquè és incapaç de seduir, pactar i resoldre els problemes.
En fi, bona sort senyor Barrientos. Esperem que la seva sigui la nostra.