Preservar la sardana

La sardana és una dansa pròpia, única i democràtica. D’una banda, amb una formació instrumental de cobla d’excel·lent sonoritat i textura musical, capaç d’assolir fites encara més sublims, com ja ho han demostrat egregis músics catalans. D’altra banda, com el ball festiu, alegre i popular que s’ha de cuidar, cultivar i conservar en tot el seu sentit. Tot fet social té els seus inicis en grans foguerades. La sardana ha tingut diferents períodes amb foguerades i calius, el que en diem rauxes i senys. La sardana té un escalf i un caliu impressionant i el que cal és afegir-hi nou brancall sec que atiï nou foc per fer nova foguerada. Va néixer republicana i reivindicativa. Amb les dictadures va renéixer amb força per sobre les prohibicions. I ara, no hi ha motius per posar més llenya al foc?

Les persones grans o, que carai, diguem-ho clar, els vells, mantenim viu el caliu de la sardana i com sempre només sabem parlar dels nostres mals, però en contra del que rondinem, vivim més anys i amb més bon estat de salut.

Bona salut a la nostra dansa nacional de Catalunya i que cobles, compositors i balladors sapiguem mantenir la flama de la sardana, cridant que la sardana és viva, que escalfa, que crema els cors de tots els catalans.

FRANCESC SAGRERA RANDO Subscriptor Castellar del Vallès