Repensar l’espai públic
Tenim integrada en l’opinió pública la dicotomia públic-privat. Associem a l’àmbit públic les característiques exclusives d’equitat, igualtat i fins i tot garanties de justícia social.
El públic concebut com un patrimoni proporcionat per l’Estat, garant de benestar. El privat quedaria associat a l’esfera de l’interès particular, personal, individual, amb matisos de legítim particularisme i segurament algun matís d’egoisme. Aquesta dicotomia polaritza molts debats: econòmic, sanitari, educatiu, serveis socials, etcètera.
Repensar l’espai públic no suposa necessàriament qüestionar la importància de la funció pública i del sector públic en una societat avançada. Però sí fer notar que, en el nostre context, aquesta concepció del públic es remunta a la influència de la tradició napoleònica, i cal recordar que Napoleó va voler emular en l’estructuració dels estaments estatals el funcionament militar. Així doncs alguna cosa potser pot quedar d’aquella inèrcia burocràtica i una mica autoritària.
Michel Serres davant les dicotomies ens convida a buscar una tercera possibilitat, un mitjancer entre extrems, un tercer element mediador, la tercera ribera. Entre el públic i el privat s’obre pas en molts contextos una tercera possibilitat integradora d’oposats, la idea de bé comuna.
El bé comú naturalment es pot aconseguir des de l’Estat, però també des de la iniciativa de la mateixa societat. No és el medi (qui presta el servei) el rellevant sinó la finalitat. Cobren importància els ideals de contribució, col·laboració, detecció i satisfacció de necessitats noves en les nostres complexes societats.
La implicació d’agents de la societat és en si mateixa un valor i pot aportar al bé comú. Des d’aquesta nova visió el públic passaria a ser entès com tot allò que contribueixi al bé comú, independentment de qui sigui la iniciativa. Com més bé general, més interès públic.
Alhora opera una redefinició en moltes consciències del que és el bé comú: cohesió i justícia social, progrés material però sobretot humà, benestar personal i sostenibilitat mediambiental. Això requerirà noves formes col·laboratives amb la implicació de tota la societat.