“No canviarem d’òrgans com canviem de pneumàtics”
La medicina regenerativa aposta per biopròtesis i implants cel·lulars
El director del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), Ángel Raya, creu que el somni d’un cos recanviable és força realista i assequible en un horitzó temporal força pròxim. No obstant això, opina que no arribarà a partir de la fabricació d’òrgans de substitució, sinó de la recuperació funcional dels que ja existeixen. “Jo no veig un futur en què anem a l’hospital perquè ens canviïn la mà o l’òrgan que ha deixat de funcionar com qui va al taller a canviar un pneumàtic; el que sí que veig és un horitzó en el qual recuperem la funció d’una mà perduda gràcies a una pròtesi que combina mecànica, electrònica i material biològic, i una medicina que aplica pegats de cèl·lules per recuperar o suplir l’òrgan que ha deixat de funcionar”, afirma Raya.
De fet, al CMRB treballen precisament en la creació de teixits per reparar òrgans malalts. Als seus laboratoris cultiven ja trossets de miocardi, teixit amb cèl·lules de l’epiteli de la retina i neurones per aconseguir petites porcions de cervell. Els trossets de miocardi, d’un parell de centímetres, s’implanten en porcs infartats per tal d’enfortir-ne el cor i l’objectiu és, una vegada es confirmi que és segur, iniciar un assaig clínic per provar-ne l’eficàcia en persones amb insuficiència cardíaca. El teixit de retina ja s’està provant com a possible tractament per a un tipus de ceguesa associada a l’edat. L’assaig clínic, que s’està fent al Japó, consisteix a injectar a l’ull del pacient les cèl·lules de l’epiteli pigmentat de la retina per, a través d’elles, mantenir vius els fotoreceptors.
En el cas de les neurones, l’objectiu del CMRB no és aconseguir trossos de cervell per implantar en pacients sinó fer-los servir per estudiar com es desencadenen algunes malalties i poder provar fàrmacs que millorin el problema.
El cap de cirurgia de l’hospital Virgen del Rocío i investigador de l’Institut de Biomedicina de Sevilla, Fernando de la Portilla, també considera que els aven- ços en medicina regenerativa que són més a prop de fer-se realitat són els basats en implants cel·lulars. “El fet d’agafar cèl·lules d’una persona i implantar-les allà on fan falta ja està sortint del laboratori i s’està provant en pacients en assajos clínics o com a tractament d’ús compassiu”, assenyala. En el seu cas, ho està fent amb cèl·lules musculars de l’esfínter, que s’implanten en dones amb incontinència fecal perquè se’ls va trencar l’esfínter durant un part. “En comptes de suturar l’esfínter hi posem cèl·lules perquè restitueixin el múscul”, detalla. També proven la implantació d’aquestes cèl·lules musculars en persones amb una malaltia inflamatòria i fístula anal, i l’experiència està resultant positiva. “La teràpia cel·lular està obtenint grans fites i ja falta poc per a l’aplicació clínica”, comenta l’especialista en enginyeria de teixits de la Universitat de Sevilla, que no amaga que el principal fre per tal que allò que ja han vist al laboratori es pugui aplicar a la pràctica mèdica com a teràpia habitual és la legislació actual sobre assajos clínics, que preveu terminis molt llargs per a cada fase de verificació.
Tant Raya com De la Portilla apunten que la consecució del cos recanviable passa per la confluència de disciplines com la teràpia cel·lular, la robòtica o l’electrònica. “Podem cultivar múscul per recuperar l’esfínter, però si el cos no aconsegueix regenerar els nervis, necessitarem combinar aquest múscul amb un estimulador elèctric”, exemplifica De la Portilla. I Raya emfatitza els resultats excel·lents que ja s’estan obtenint de la combinació de pròtesis mecàniques amb materials biològics per aconseguir extremitats biòniques: “En aquest àmbit diria que estem al límit del que la tecnologia ens pot donar”.
ÀNGEL RAYA (CMRB) “En un horitzó pròxim no se substituiran peces, sinó que es recuperaran funcions”