L’iPhone de Farook
La controvèrsia creix als Estats Units per la petició de l’FBI a Apple perquè creï una porta posterior a l’iPhone
El 2 de desembre del 2015, dos tiradors fortament armats van assaltar el centre de salut Inland Regional Center a San Bernardino (Califòrnia) i van fer 14 morts i 22 ferits. Els assaltants van fugir, van acabar acorralats i van morir en l’enfrontament amb la policia. Es tractava de l’islamista nord-americà Syed Rizwan Farook i la seva dona pakistanesa, Tashfeen Malik. Els dos terroristes van destruir els seus mòbils abans de morir, però en un escorcoll al seu domicili l’FBI va trobar un iPhone del qual va intentar extreure informació. Després d’arribar a una situació en què el telèfon podria autodestruir la seva informació per un excés d’intents fallits d’accés, l’agència federal demana ara a Apple que faci una nova versió del sistema operatiu que li permeti obrir el mòbil. El 16 de febrer passat, la jutgessa Sheri Pym va ordenar a Apple que donés “assistència tècnica raonable perquè els agents de les forces de la llei aconsegueixin accedir a les dades” de l’iPhone de Farook. Apple s’oposa a obrir aquesta porta posterior als seus mòbils i ha obert una batalla judicial. La discussió pública està encesa.
Per entendre com s’arriba a aquesta situació cal remuntar fins a l’estiu del 2014. El mes de juny, durant la conferència anual de desenvolupadors d’Apple a San Francisco, on la companyia reuneix milers de creadors de software per als seus sistemes operatius, Tim Cook anuncia l’arribada, a partir de setembre, del nou iOS 8, el sistema que fan servir l’iPhone i l’iPad.
Aquella versió del sistema operatiu era l’actualització més profunda que Apple havia fet en el seu software des que va llançar l’iPhone el 2007. Entre les moltes característiques del sistema, gairebé va passar desapercebut el fort sistema de seguretat que tenia, amb una encriptació AES de 256 bits, pràcticament infranquejable. Aleshores, Cook ja va avisar que a partir d’aquell moment ningú no podria demanar-los accés als iPhones, ja que amb iOS 8 l’encriptat de les dades depèn de la clau de cada
“Si l’FBI hagués consultat primer Apple, aquest litigi mai no hauria estat necessari”
usuari i Apple no la té en el seu poder.
Van començar llavors nombroses queixes de responsables de forces de seguretat, com l’FBI, que es lamentaven que accedir al sistema de missatgeria de l’iPhone, denominat iMessage, és impossible. El sistema operatiu d’Apple no era l’únic que havia adoptat aquestes mesures de seguretat per preservar la privacitat dels usuaris. També el sistema majoritari, Android, de Google, va començar a activar per defecte una característica similar que ja havia instal·lat.
Tornem al cas de San Bernardino. A l’iPhone de Farook, que ja estava actualitzat amb iOS 9, l’última versió, que feia servir el ma- teix sistema de seguretat que la seva antecessora. L’FBI i agents de policia del comtat de San Bernardino van esborrar la contrasenya de Farook per a iCloud (el sistema d’emmagatzematge d’arxius al núvol, en servidors d’Apple). S’hi guarden fotos, correus electrònics, notes, agenda i altres documents de cada usuari amb un compte activat.
Segons va al·legar Apple al jutjat, “malauradament, l’FBI, sense consultar Apple ni revisar la seva guia pública sobre iOS, va canviar la contrasenya d’iCloud associada amb un dels comptes dels atacants, i va tancar la possibilitat que el telèfon iniciés una còpia automàtica de les seves dades a una coneguda xarxa de wifi, el que podria haver obviat la necessitat de desbloquejar el telèfon i aquesta ordre extraordinària que el Govern busca ara. Si l’FBI hagués consultat primer Apple, aquest litigi mai no hauria estat necessari”.
Però què demana l’FBI a Apple? Bàsicament, crear una nova versió del sistema operatiu que pugui ser carregada al mòbil de Farook i saltar-se la seguretat d’iOS 9. Irònicament, la companyia ha batejat aquest pretès software com GovtOS (el sistema operatiu del Govern).
Aquest software hauria de permetre carregar un nombre il·limitat de contrasenyes generades per un ordinador sense que l’iPhone activés la funció d’autoesborrament després de 10 intents fallits. Apple afirma que el que se’ls demana és crear un sistema “mutilat i insegur”. Al seu parer, “una vegada s’inicia el procés, proporciona una avinguda per als criminals i els agents estrangers per accedir a milions d’iPhones. I una vegada desenvolupat pel nostre Govern, només és una qüestió de temps que els governs estrangers demanin la mateixa eina”.
I Tim Cook va escriure una carta als usuaris d’Apple en la qual va explicar la necessitat de l’encriptació per protegir les dades personals i empresarials dels qui fan servir els iPhones. Sobre el cas de San Bernardino, va aclarir que Apple havia col·laborat amb l’FBI en les investigacions. “Lamentem la pèrdua de vides i volem justícia per a tots els afectats”, va assegurar. “No tenim simpatia pels terroristes”, va sentenciar.
El líder de la companyia creu que tot i que l’FBI argumenta que el que demana es faria servir només una vegada, “això, simplement, no és veritat”. “Una vegada creada –explica–, la tècnica es podria fer servir una vegada i una altra sobre nombrosos dispositius”. Hi ha tribunals i policies que esperen el desenvolupament del cas per demanar el desbloqueig de centenars d’iPhones si guanya l’FBI.
El director de l’FBI, James Comey, assegura que només demanen accés a l’iPhone de Farook en particular. “Simplement volem l’oportunitat de poder endevinar la contrasenya del terrorista sense que el telèfon s’autodestrueixi i sense que ens demorem una dècada en l’intent. Això és l’únic”, va apuntar. “No volem destruir el xifrat de tothom o deixar una clau mestra solta pel món –va comentar–. Potser el telèfon té la pista per trobar més terroristes. Potser no. Però no podem mirar els supervivents als ulls, o a nosaltres mateixos al mirall, si no seguim aquesta pista”.
El debat ha arribat a la campanya de les eleccions primàries per a la presidència dels Estats Units. Tots els candidats fan costat a l’FBI, però el republicà Donald Trump va anar més lluny i va arribar a demanar un boicot als productes d’Apple. Ho va fer mitjançant un tuit enviat amb un iPhone, l’iPhone de Donald, de moment infranquejable per a ningú que no sigui ell mateix.