El teu mòbil és el teu espia
El primer director de l’FBI, J. Edgar Hoover, va obtenir notorietat perquè va espiar tothom que es movia, inclosos els que li pagaven, és a dir, els presidents dels Estats Units. Si hi havia qualsevol indici d’amenaça, tot seguit posava en marxa una operació d’intel·ligència.
Els tentacles del Federal Bureau of Investigation sempre han estat molt allargats. A Puerto Rico van muntar un servei especial per saber qui era pro independència i qui no ho era, que va penetrar fins i tot entre les famílies. La mare del nòvio que denunciava la nòvia, i coses així.
El temps ha passat i Hoover es deu remoure a la seva tomba, lamentant no haver pogut tenir la tecnologia actual. No se li hauria escapat ni un secret.
Un ex-alt càrrec de l’administració federal, sota la supervisió del qual va treballar el gran filtrador Edward Snowden, va assegurar que tot va canviar en el servei d’espionatge a partir de mitjans de la passada dècada. Aleshores es van generalitzar els telèfons intel·ligents. Això va suposar acumular informació amb summa facilitat, de vegades en excés, l’anomenada megadata, de la qual extreien informació sense haver d’arriscar. Ja no feien falta paios amb gavardina o colar-se en una casa per instal·lar-hi micròfons.
S’ha demostrat que ara, sempre a partir dels papers de Snowden, un analista del Govern dels Estats Units té capa- citat per saber per endavant les cites de qualsevol ciutadà amb el dentista o els seus gustos a l’hora d’encarregar una pizza.
Tim Cook, cap executiu d’Apple, avui màxim exponent de la rebel·lió contra l’FBI en negar-se a desencriptar l’artefacte d’un terrorista, considera que els smartphones tenen més informació sobre el seu propietari que res o ningú al món. Per això ha dit que fan un servei de seguretat pública en negar-se a obrir la porta posterior que demanen els investigadors. Afirma que, si cedeixen en una ocasió, per molt perillós que fos el presumpte, això els sotmetrà als interessos governamentals en perjudici dels seus clients.
El Departament de Justícia menysprea la seva actitud. Al·lega que Cook no pensa en la salut del país i que actua així per estratègia comercial. El cert és que hi ha una realitat més que evident. Els telèfons mòbils suposen un enorme avenç en la comunicació i un pas enrere en la seguretat personal, l’anonimat i la privacitat. Si ara es parla de la deep
web o la dark web, espais d’internet que no es poden rastrejar amb els navegadors convencionals, o dels sistemes d’encriptació, sembla que no és només per tractar-se d’un món ocult en el qual s’amaguen traficants d’armes, de petroli o depredadors sexuals. També els fan servir els que es volen protegir del cada vegada més gran germà en què s’han transformat els governs. La privacitat perd la contesa davant l’argument de la seguretat.
Aquesta és una altra època. El teu mòbil és el teu espia.