El transformador d’Altamira
JOSÉ ANTONIO LASHERAS (1956-2016) Director del Museu d’Altamira
José Antonio Lasheras va traspassar divendres, 26 de febrer. Era el director del Museu d’Altamira des del 1991. Allà el vaig conèixer quan vaig visitar per primera vegada la cova i el museu a començaments dels anys noranta. Jo aleshores preparava la tesi i vaig arribar de la mà de Carmen Gutiérrez, que em guiava en l’aprenentatge de l’anàlisi de les traces d’ús i desgast a les eines de pedra.
Aleshores el museu i l’espai d’investigació i biblioteca eren
petits. L’espai era romàntic, al cim del turó en què es troba la cova que va permetre als prehistoriadors de finals del segle XIX, més enllà de qualsevol previsió i davant la incomprensió dels principals especialistes de l’època, d’albirar la profunditat temporal de la complexitat del comportament humà. El museu i el centre d’investigació ocupaven una casa rural típica. Allà hi havia el mínim, però per mi ho era tot: un microscopi, una col·lecció experimental d’eines i una biblioteca molt bona, com n’hi havia poques en l’època.
Qui visiti ara Altamira pot captar el canvi immens que s’hi ha produït. Una transformació conduïda per José Antonio Lasheras des de la direcció del conjunt. D’aquell petit centre d’investigació i museu s’ha passat a un museu modern, que inclou la reproducció de les pintures rupestres en un espai que vol acostar el visitant a la topografia de la cova en el moment de l’ocupació humana fa quinze mil anys.
Una decisió controvertida però eficaç per captar l’espai pleistocènic. El museu té avui un espai ampli i digne en el qual es mostra el gran llegat artístic dels últims caçadors i recol·lectors. Les visites avui es fan seguint els estàndards pedagògics actuals amb tallers experimentals conduïts per professionals. I el centre d’investigació conté la biblioteca i un centre de documentació sobre la història de la investigació al jaciment.
Un segon punt d’èxit de la seva feina des d’Altamira va ser la participació en la consecució del reconeixement per part de la Unesco de la importància de tot el registre simbòlic pleistocènic del Cantàbric en ampliar el 2008 la catalogació d’Altamira a totes les coves de la regió.
Aquest és el llegat de José Antonio Lasheras com a director d’Altamira. Particularment cal afegir la seva ajuda i implicació en l’organització i celebració a Burgos el setembre del 2014 del Congrés de la Unió Internacional de Cièncias Prehistòriques i Protohistòriques (Uispp). Va ser l’última ocasió en què ens vam veure.
José Antonio Lasheras ha mort a la carretera que uneix Cantàbria amb Burgos, la mateixa carretera que nosaltres co- neixem bé per haver-la transitada nombroses vegades quan volíem rendir-hi visita, ja sigui per compte propi o amb els alumnes d’Història de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona. És la carretera que uneix Altamira i Atapuerca, una baula simbòlica.