Francesc apunta a la Xina
L’acostament a Pequín i l’evangelització del colós asiàtic és un objectiu estratègic del Papa
Com a jove jesuïta, a Buenos Aires, Jorge Mario Bergoglio va voler emular sant Francesc Xavier i va demanar de marxar al Japó a evangelitzar. Els superiors van frenar els seus ímpetus. No el veien preparat. Es va quedar a l’Argentina i va ser professor. Però ara, amb gairebé 80 anys i al capdavant de l’Església catòlica, el papa que va arribar “de la fi del món” continua tenint una forta pulsió asiàtica. Un dels objectius estratègics del seu pontificat és la normalització de relacions amb la Xina per facilitar la consolidació i expansió del catolicisme en l’antic
imperi del centre.
Després de la històrica trobada a l’Havana amb el patriarca de Moscou, Kiril I, el viatge de Francesc a Rússia és més proper, tot i que no hi ha data. L’empenta ecumènica i la reconciliació amb els ortodoxos és una de les polítiques que ha heretat Bergoglio dels seus predecessors i que ell intenta potenciar al màxim. El desglaç amb la Xina –un dels pocs països amb els quals la Santa Seu no manté relacions diplomàtiques– també és un procés que fa decennis que dura, amb alts i baixos, però es detecta que Francesc té una clara voluntat de fer un gran pas endavant. La condició de jesuïta del Pontífex influeix poderosament en la seva actitud.
Hi ha hagut força senyals d’aproximació entre Pequín i el Vaticà durant els últims mesos i anys. Francesc va sobrevolar territori xinès en els seus viatges a Corea i a les Filipines, la qual cosa va motivar la tramesa dels tradicionals telegrames de salutació a les autoritats. És un vell costum de cortesia dels papes, però els xinesos, subtils i detallistes, van saber apreciar el to d’uns missatges que anaven més enllà del protocol. El Papa, a més, no ha ocultat el seu desig de visitar la Xina “demà mateix”, si fos possible. Ho ha dit en diverses rodes de premsa. No és gaire diplomàtic parlar de manera tan directa. Ber-
Bergoglio sent la pulsió dels jesuïtes per Àsia, seguint sant Francesc Xavier i Matteo Ricci
goglio té aquest estil. Sap com posar pressió i donar bons titulars.
A finals del gener passat, es va filtrar al Corriere della Sera la notícia sobre el nomenament imminent, pactat amb el règim xinès, de tres nous bisbes. Pocs dies després –coincidència?– Francesc va con- cedir una entrevista al diari Àsia
Times, de Hong Kong, en el qual va confessar la seva admiració per la cultura i la civilització xineses. Va dir que la Xina atresora “una saviesa inesgotable”.
En els últims mesos hi ha hagut contactes d’alt nivell i visites recíproques de delegacions, a Pequín i a Roma. Tot s’ha fet amb discreció, per bé que és evident que alguna cosa es mou. El secretari d’Estat del Vaticà, el cardenal Pietro Parolin, és un diplomàtic molt fi per a aquests assumptes. El gran escull és el nomenament de bisbes. En temps de Mao, als anys cinquanta del segle passat, es va crear l’Associació Patriòtica, una Església catòlica xinesa tutelada pel règim comunista. Abans hi havia hagut una dura persecució de clergues catòlics. El Vaticà continua exigint que la jerarquia catòlica xinesa estigui a les ordres del Papa, si bé pot ser flexible en la modalitat de nomenament de bisbes, amb un sistema mixt que doni veu i influència en la decisió al Govern de Pequín.
A Bergoglio l’anima la història de la Companyia de Jesús. Sant Ignasi de Loiola va enviar sant Francesc Xavier a Àsia ja el 1540. El missioner navarrès va ser a l’Índia i al Japó. Va morir a l’illa xinesa de Schangchuan, a prop de Canton. En l’evangelització de la Xina li va prendre el relleu un altre jesuïta, Matteo Ricci, el 1582. Matemàtic i cartògraf, Ricci va ser un personatge fascinant. Va viure a la Xina gairebé 30 anys, fins a la seva mort. Es va introduir en la cort imperial, va traduir llibres al xinès, els va ajudar a millorar el coneixement dels astres i els va mostrar per primera vegada, amb els seus mapes mundi molt precisos, on era la Xina en relació amb els altres continents. La seva solvència científica i el seu coneixement del xinès van ser el millor passaport. Però el seu projecte d’evangelització no es va poder consolidar. Francesc, un altre jesuïta, somia prendre el testimoni, més de 400 anys després.