La fugida de la filla de Stalin
Monika Zgustova recrea la vida de la filla del dictador que va fugir de l’URSS i va viure a Nova York la por de la llibertat
La narrativa escrita a Catalunya té amb Monika Zgustova (Praga, 1957) una autora que exemplifica la literatura europea contemporània: fugitiva als 16 anys de la Praga envaïda pels carros de combat soviètics, va viure a Nova York, Londres i París abans d’establir-se als anys vuitanta a Catalunya. “Aquí –diu– em vaig sentir per fi compresa. Tothom sabia què era viure sota una dictadura”. La seva escriptura també és viatge de llengües: escriu en txec i ella mateixa s’ho tradueix al castellà i al català. Publica Les roses de Stalin (Galaxia Gutenberg), la biografia novel·lada de Svetlana Al·lilúieva, la filla de Stalin que va desertar als EUA.
Monika Zgustova relata primer el seu propi exili. “Quan els soviètics van esclafar la primavera de Praga del 1968, el meu pare, professor de lingüística, va saber que ja no podria tornar a la universitat. Va decidir exiliar-se, sabent que mai més no podria tornar a veure els seus pares. Ens va apuntar a un viatge organitzat per l’única agència, estatal, a l’Índia. La fugida era arriscada, perquè l’Índia estava sota influència soviètica i hi havia un acord per tornar els pròfugs. A Nova Delhi vam demanar asil polític a l’ambaixada nordamericana, i vam argumentar-ho dient que el meu pare tenia contracte a la Universitat de Cornell. Van ser dies d’angoixa fins que les autoritats de la duana van estampar el segell als nostres papers. A Nova York ho vam passar molt malament els dos primers anys. Havíem passat del comunisme al capitalisme salvatge”.
El sentiment d’estranyesa va servir a l’autora per imaginar el que devia sentir Svetlana. Van coincidir, a més, en la via de fuga: l’ambaixada nord-americana a l’Índia. La deserció de la filla de Stalin era una oportunitat massa atractiva perquè la CIA no l’aprofités per ridiculitzar els soviètics. I van anar a totes. “Vagi allà on vagi –deia–, sempre seré una presonera política del nom del meu pare”. Allà on vagi serà sempre la filla de Stalin.
Què va passar per la ment de Svetlana Ióssifovna Stalina, nascuda el 1926, per passar-se a l’enemic? Ho explica Monika Zgustova. “Als 16 anys s’enamora d’un ci-
“La Svetlana va ser víctima de les propagandes americana i soviètica i també de si mateixa”, diu Zgustova
neasta molt més gran que ella, Alekséi Kapler, de 40 anys, substitut de la figura paternal. Stalin ordena que en les seves cites sempre hi hagi present un agent de la KGB. Kapler vol estar tot sol amb la seva nòvia i un dia tanca la porta als nassos a l’agent. La reacció de Stalin és fulminant : deu anys a un gulag. Stalin no es va poder refer mai de la mort de la seva primera dona i va ser llavors quan es va tornar més sanguinari, amb purgues i afusellaments massius. La Svetlana havia estat criada per mainaderes des de la mort de la seva mare, quan tenia sis anys. Llegint revistes internacionals, a les quals tenia accés com a membre de la casta, va descobrir que parlaven del suïcidi de la seva mare, un tret al cor, com una cosa sabuda. La seva mainadera li va explicar la veritat i va veure el seu pare amb una llum diferent”.
La Svetlana creia que fugia de l’infern per anar al cel i es va trobar en un remolí. De Nova Delhi va anar a Suïssa, on l’influent George F. Kennan li va aconsellar que es quedés a Europa, perquè creia que no s’adaptaria a la duresa de la cultura americana, però la Svetlana tenia una visió idealitzada dels Estats Units. Els veia somrients en contrast amb l’extrema serietat de l’URSS i ella volia riure i ser ben tractada. A Nova York no va trobar el cel. “Va ser víctima de la propaganda americana i també de si mateixa. Passar de la manca de llibertat a la llibertat total no és senzill. Ella no s’hi va acostumar. El 1970 va rebre la invitació de la vídua de Frank Lloyd Wright per anar a la seva casa d’Arizona. Era una comuna sectària on, com en totes les sectes, no hi havia llibertat, i ella necessitava limitar la seva llibertat, que algú li tallés les ales. Es va casar amb el vidu de la filla de la seva amfitriona”. La llibertat l’atreu i l’aterreix, l’aterreix i l’atreu. Es desencisa i torna a l’URSS. Allà els seus dos fills russos la repudien, avergonyits d’ella. La KGB, per denigrar-la, havia confiscat un diari i falsejat passatges per mostrar-la com una boja maniàtica sexual. “La vellesa –diu Zgustova– li va donar per fi tranquil·litat. L’edat és per si mateixa un límit a la llibertat, a viatjar, a establir relacions amoroses... Es va fer catòlica i es va retirar amb la seva filla Olga. Va morir feliç en una residència”.