Barcelona quàntica
Barcelonaqbit, un think tank internacional de física quàntica, ha aprofitat el Mobile per presentar-se al món. L’MWC és l’altaveu perfecte per a les iniciatives catalanes: cal cuidar-lo, però, sobretot, preparar-se per quan se’n vagi
La física viu dies d’excitació des que Google i la NASA van presentar, el 8 de desembre, un sistema provisional de computació quàntica capaç de realitzar operacions a una velocitat cent milions de vegades superior a la d’un ordinador convencional.
Els avenços en computació quàntica i les seves repercussions en matèria de ciberseguretat tenen amb l’ai al cor des de fa temps investigadors, bancs i governs (i qui sap si el ciberterrorisme global). Però una notícia recent és l’aterratge d’inversors disposats a apostar els seus diners en el desenvolupament d’aquest camp de la física. Va ser en aquest context que es va produir dijous la presentació en el Mobile World Congress (MWC), en l’epicentre de la indústria tecnològica, del
think tank internacional sense ànim de lucre Barcelonaqbit.
Barcelonaqbit, que lidera l’economista Alfonso Rubio
Manzanares, aspira a establir ponts entre la investigació i la indústria i, de pas, a situar Barcelona al capdavant del desenvolupament mundial de la física quàntica. Segons el professor Jo
sé Ignacio Latorre, existeix un
avantatge barceloní que la ciutat ha d’aprofitar.
Quin és aquest avantatge? Segons la informació que comparteix el sector, la confluència d’investigadors de primer nivell i la tasca que desenvolupa l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), que dirigeix Lluís Torner, configuren una autèntica marca Barcelona d’informació quàntica. A aquest pol d’excel·lència caldria sumar el físic manresà
Juan Ignacio Cirac, director de l’Institut Max Planck d’Òptica Quàntica, un científic amb projecció de premi Nobel.
El desavantatge barceloní, que també existeix, vindria determinat en aquest cas per la insuficient autoestima i per la dificultat per posar en comú la feina que es desenvolupa als diferents laboratoris d’investigació. Cal valorar així iniciatives com la presentació a tomba oberta de Barcelonaqbit en el marc del MWC. De la jornada en van sortir dues propostes: impulsar a la ciutat un centre d’investigació transnacio- nal d’informació quàntica i ciberseguretat i organitzar un fòrum sobre la matèria.
Però aquesta no va ser l’única aportació catalana. El mateix ICFO va coordinar un pavelló de l’MWC dedicat al grafè, el material del futur de les comunicacions.
Aquestes i altres iniciatives són l’evidència de les moltes coses que aporta a la ciutat el congrés de mobilitat, més enllà dels ingressos directes i immediats que ob- tenen els sectors de l’hostaleria o el taxi. És evident que els investigadors i les start-up locals s’aprofiten d’un clar avantatge competitiu gràcies a la proximitat de l’esdeveniment. Per això és fonamental interactuar-hi mentre duri. Perquè més tard o més d’hora es pot acabar mudant. No serà a Madrid –la seva presidenta, Cristina Cifuentes, es va acostar al ridícul oferint-se com a alternativa en plena crisi sobre la vaga de metro–, però hi ha moltes metròpolis, com Singapur, París, Londres, Milà o les ciutats dels Emirats, que es deixen estimar i que poden tenir les seves opcions en aquest món tan competitiu i en constant transformació.
En aquest context, és vital que la Mobile World Capital, creada per afavorir la transformació digital de Barcelona a l’empara del Mobile Congress, s’impulsi amb força en l’etapa que ara inicia. El seu nou director, Aleix Valls, va ser, de fet, qui va posar en contacte els promotors de projectes com el de Barcelonaqbit amb el conseller delegat de l’MWC,
John Hoffman.
La necessitat de garantir una bona acollida als 100.000 assistents a l’MWC es dóna per descomptada. És veritat que els problemes d’aquesta edició amb el metro i la qüestionable gestió que n’ha fet
l’alcaldessa Ada Colau no han alterat la bona marxa del congrés, que s’ha tancat amb nota. Però, com indica un polític que coneix molt bé els entrellats del Mobile World Congress, aquest ha estat el primer any en què alguna cosa “ha grinyolat”, així que s’ha esgotat el marge per continuar cometent errors en edicions venidores.