La nit de les incògnites
‘El renacido’, ‘Mad Max’, ‘La gran apuesta’ i ‘Spotlight’, entre les favorites a l’Oscar a la millor pel·lícula
Els Oscar, fins que no s’entreguen, són una incògnita. Però en aquesta edició, la número 88 de la seva història, les incògnites encara són més profundes i misterioses. Els guardons de l’Acadèmia de Cinema de Hollywood aquest any no conviden a les prediccions: massa signes contradictoris. Les pistes més comunes són sempre els nombrosos premis que han precedit el lliurament d’estatuetes d’avui. Guardons dels col·legis professionals de directors, guionistes i intèrprets. Així com els premis concedits pels crítics, sense oblidar els Globus i els Bafta britànics... Aquest any els variats resultats, en tots aquests premis, conviden a fer-ne una lectura oberta i interpretativa, potser tan esbojarrada com la que feia l’oracle de Delfos en els seus bons temps.
La incògnita més gran de la nit durarà fins al final, quan arribi el moment de lliurar l’Oscar a la millor pel·lícula. El renacido, d’Alejandro González Iñárritu, que parteix amb dotze nominacions, i Mad Max: Furia en la carretera, de George Miller, amb deu, són dos dels films favorits. Tot i que, si els votants, aquests 6.500 membres de l’Acadèmia –principalment blancs i principalment instal·lats en la seixantena– segueixen els premis que ha concedit l’Associació de Productors (Producers Guild), tal com han fet en vuit dels últims deu anys, llavors l’Oscar per a la millor pel·lícula anirà a parar a La gran apuesta, la docta aproximació d’Adam McKay a la crisi econòmica. Però si segueixen els passos de l’Associació d’Actors (Screen Actors Guild), com també han fet en els últims sis anys, es decantaran per aquesta lliçó de periodisme que és Spotlight, de Thomas McCarthy.
Massa variables, doncs. Per això, un, en aquest cas, es deixa d’interpretacions i segueix el que li dicta l’instint... I que la força ens acompanyi. Així doncs, davant del barroquisme d’El renacido, massa inspirat en Tarkovsky, com demostra un vídeo que corre per la xarxa; davant l’eixordadora força elèctrica (més aviat carregosa) de
Mad Max, i davant, també, d’aquest tractat d’economia que és
La gran apuesta, un es decanta per la impecable narració de Spotlight:
un film brillant en la seva senzillesa i ajustat en el seu respecte a la veritat. Una lliçó de periodisme ben fet i amb significat. Que va més enllà de la denúncia, de l’escàndol i del soroll mediàtic.
L’Oscar a la millor pel·lícula se-
rà l’última gran incògnita de la nit. Abans s’haurà resolt l’Oscar al millor director, que tot apunta que serà Iñárritu. L’associació de directors l’ha premiat, i aquest guardó encerta l’Oscar en un 90 per cent dels casos. El premi al millor actor serà, amb tota seguretat, per a Leonardo DiCaprio, protagonista d’El renacido. Els Globus d’Or no menteixen i els seus col·legues de l’Associació d’Actors, tampoc: els seus premis han encertat l’Oscar al millor actor en els últims deu anys. I tot apunta que Brie Larson, per la seva banda, aconseguirà l’Oscar a la millor interpretació femenina per la seva impactant tasca en La habitación.
Però la principal –i primera– incògnita dels Oscar no estarà relacionada amb els premis, sinó amb la cerimònia mateixa. Com resoldrà Chris Rock, el presentador de la nit, el mestre de cerimònies de la vetllada, la difícil qüestió del presumpte racisme de Hollywood en aquests premis? O així ho han definit els que en demanen el boicot, perquè aquest any, com l’anterior, no hi ha ni un sol candidat de color en les categories principals dels Oscar.
El buit acusador que deixaran en la cerimònia Will Smith, Spike Lee i molts altres que els secunden, com Anohni –abans Antony Hegarty, líder d’Antony and the Johnsons– que no anirà a la cerimònia, tot i tenir nominada una cançó seva, serà un buit amenaçador. Chris Rock, de raça negra, un paio imaginatiu i divertit, més aviat donat a l’escàndol, intentarà superar la tensió amb acudits... segurament sobre el racisme.
Tot apunta que DiCaprio i Brie Larson aconseguiran les estatuetes a millor actor i millor actriu