Hedonisme posat al dia
Les cartes s’ensenyen de seguida, i els Animal Collective presenten un Painting with en obert contrast amb el seu fins ara últim àlbum Centipede Hz. D’entrada, aquest últim era gairebé inabastable en el seu estrambotisme sonor, mentre que el nou aposta per la concisió, cosa que no vol dir que no continuï apostant pels experiments sonors i els ritmes complexos marca de la casa: simplement han estat retallats, o com a mínim, delimitats en l’espai, fet que no provoca que l’habitual llibertat creativa se’n ressenti.
I és que, gairebé sens dubte, la banda de Maryland manté les seves constants vitals artístiques. Amb l’absència en aquesta ocasió de Deakin, centrat en projectes paral·lels, la resta dels seus glori- osos companys (Geologist, Avery Tare i Panda Bear) confeccionen un àlbum que es continua assentant sobre els seus coneguts pilars fundacionals, que tenen a veure amb la feina col·lectiva i amb una visió radicalment hedonista de la música. Un diàfan exemple d’aquest procés el constitueix el tall que obre l’àlbum,
FloriDada, addictiva peça de pop sintètic, percussió amb ecos tropicals i les magnífiques veus d’Avey Tare i Panda Bear sobrevolant-hi com aire fresc. I també tenen valor exemplar, per exemplificar, l’amplitud de la paleta, altres temes com Lying in the
grass o Vertical, que ofereixen magnífiques emulsions de psicodèlia, gotes de jazz i fogonades d’electrònica moderna. A Brian Wilson no li desagradaria gens com sona tot això.