“He seguit les passes de Kurosawa i Tarkovski”
Alejandro González Iñárritu, director de cinema
Arribarà a la cerimònia dels Oscar com el gran favorit, no només perquè sembla que té assegurada la segona estatueta consecutiva com a millor director, sinó perquè El renacido té també les millors possibilitats de triomfar com a millor pel·lícula. DiCaprio és, per la seva banda, el favorit a millor actor i només un miracle podria arrabassar el tercer Oscar consecutiu a la millor fotografia a Emmanuel Chivo Lubezki.
El renacido no és la típica pel·lícula d’Iñárritu...
És cert. Sóc la persona menys indicada per haver fet aquesta pel·lícula, sóc un home tropical que va acabar aquí ficat enmig de la neu. La veritat és que no havia fet mai una pel·lícula amb tants silencis. Vaig haver de revisitar tota la meva col·lecció de Tarkovski, em vaig dir a mi mateix que m’encantaria fer alguna cosa on el silenci i la natura tinguessin un paper principal. Per a mi era una bona oportunitat per explorar pintures i somnis, de pintar en una tela enorme. Sense paraules ni històries, només contemplació...
A més, va haver de marxar a rodar a la intempèrie... Estava una mica tip de les ciutats i la idea d’anar-me’n a un bosc durant un any m’interessava. El problema és que mai no vaig pensar en els desafiaments a què m’hauria d’enfrontar. Potser si m’ho hagués pensat una mica més, m’hauria fet enrere i no tindríem pel·lícula. Però inicialment va ser una idea molt romàntica, la de pensar que me n’anava al bosc a filmar poesia. Ara, em sento un supervivent. Estic molt orgullós del que he aconseguit, i sobretot d’haver-la acabat. He d’agrair als productors que em donessin suport, perquè avui dia les pel·lícules es fan com si fossin productes, tot passa pels guanys, que és l’únic que interessa a les grans corporacions i, davant els greus problemes creatius i financers que vam haver d’afrontar, mai no em van proposar sacrificis. D’altres haurien dit que havíem de filmar la pel·lícula en un plató de Burbank amb neu artificial i pantalles verdes. Però ells van compartir la meva idea que havíem d’acabarla de la mateixa manera com l’havíem començada.
L’ha inspirat alguna pel·lícula?
Moltes. Els mestres hi són per aprendre’n. Si apuntes al cel probablement, tocaràs la lluna... però si apuntes a la lluna només tocaràs un arbre. He seguit els passos d’alguns directors: Dersu Uzala d’Akira Kurosawa, és molt poètica i bonica. Un altre dels meus films favorits és Andrei Rublev de Tarkovski. Ell és un dels meus cineastes favorits i m’encantaria poder imitar-lo encara que mai no seré capaç de fer una cosa semblant perquè ell era un veritable geni. A mi m’interessava capturar l’ambició panoràmica de certs films que tenen una gran connexió amb la vida i amb la naturalesa, que et mostren que som només organismes en un mar d’organismes que és la Terra, i alhora tenen moments emotius absolutament èpics, com Fitzcarraldo de Werner Herzog, o Apocalypse Now de Coppola. Aquestes pel·lícules han estat la meva guia. Una altra gran influència són els contes de Jack London i Joseph Conrad.
INADEQUAT “Sóc un home tropical i he acabat ficat enmig de la neu, perdut en un bosc”
TEMERARI “No vaig pensar mai en els problemes; si ho hagués fet, no hi hauria pel·lícula”