La llegenda de l’invencible
El Barça s’enfronta al Sevilla, l’últim rival que el va batre fa cinc mesos, per reafirmar la seva sobirania
El rival continua sent a Madrid, però no al Bernabeu com gairebé sempre, sinó al Calderón, com fa dues temporades. El Barcelona juga avui per mantenir la distància de vuit punts sobre un Atlètic que ahir va destruir un Reial Madrid eliminat de la lluita pel campionat quan li falten 12 jornades i el va instal·lar en una forta crisi social, esportiva i institucional. L’apocalíptic relat blanc contrasta amb la robusta situació d’un Barça que pot completar una volta sencera de la Lliga sense haver patit cap derrota.
Des que va caure (2-1) al Sánchez Pizjuán el 3 d’octubre en un partit sense la presència de Messi i Iniesta, lesionats, l’equip de Luis Enrique no ha tornat a perdre. Totalitza 33 partits d’imbatibilitat en totes les competicions i es disposa a igualar el rècord de 34 establert pel Reial Madrid de Leo Beenhakker i la quinta del Buitre. Té tots els arguments a favor per sortirse’n. El factor camp –el Sevilla encara no ha aconseguit imposar-se fora del seu estadi–, una dinàmica de resultats devastadora corroborada per la memorable victòria de dimarts a Londres i un planter sa i en bona forma física.
El Barça fa més temps que no perd que el que Espanya ha estat amb president en funcions, que ja és molt. Significa tot això que el partit està guanyat sense baixar de l’autocar? De cap manera. Anatema. Luis Enrique Martínez va dedicar bona part de la seva compareixença d’ahir a recordar que el Barcelona, finalista de la Copa, amb un peu als quarts de la Champions i amb 5 punts de renda a la Lliga, encara no ha aixecat cap trofeu. “Com a professional del futbol és impossible veure’s campió abans que sigui matemàtic. Els tres equips de dalt fallarem, espero que fallin més ells. Pensar que ja està fet seria un gravíssim error que no cometrem”, va arengar el tècnic. “Jo no tinc mai prou avantatge. Cal ser prudent”, va subratllar, i va posar la derrota al Sánchez Pizjuán com a element motivador per als seus homes.
El Camp Nou acull el tercer enfrontament de la temporada entre Barça i Sevilla. El duel inicial, la Supercopa d’Europa, va acabar amb triomf blaugrana (5-4) a la pròrroga. La pròxima cita serà a la final de Copa el 22 de maig. Com més vegades t’enfrontes a un equip més grans són les possibilitats d’experimentar un mal resultat. El Barcelona ha disputat sis partits aquest curs contra l’Athletic, que li va arrabassar la Supercopa d’Espanya, i quatre contra l’Espanyol, que va empatar en el derbi de Lliga a Cornellà.
Unai Emery va aconseguir exorcitzar la seva llegenda negra contra el Barça. Després de tota una vida sense poder-lo batre (20 partits, 14 derrotes i un empat), ho va fer en la primera vol- ta. Però imposar-se al Camp Nou continua sent una assignatura pendent per al tècnic basc i Luis Enrique pensa que disposa de potencial per aconseguir-ho: “Contra el Sevilla em passa pel cap la paraula exigència. És un equip que ha millorat molt des que ens va guanyar, un equip molt ben treballat, amb un entrenador que sap portar-lo”. La baixa per sanció de Banega, el seu cervell, és un inconvenient important per al conjunt andalús, encara que la seva absència per lesió en el xoc del 3 d’octubre no va impedir el triomf sevillista.
El moment esportiu del Barça sembla òptim. Luis Enrique està en disposició d’alinear perfectament l’onze que es va imposar a l’Emirates Stadium, però no es pot descartar que distribueixi esforços amb vista als dos pròxims desplaçaments, a Vallecas dijous en jornada intersetmanal i a Eibar diumenge. Sergio Busquets, que va tenir una forta contusió al flanc i va amenaçar de deixar el partit contra l’Arsenal, podria entrar en les rotacions en funció de la seva evolució; també són susceptibles de permuta algunes posicions de la rereguarda. El trident, executor de 93 gols en aquesta temporada, té els seus llocs ben assegurats.
LA PRUDÈNCIA DE LUIS ENRIQUE “Pensar que ja està fet seria un gravíssim error que no cometrem”