Lluitar contra l’obvietat
UN VISITANT SEC. Per al Barça hauria estat molt millor un empat en el derbi madrileny, ja que tots dos haurien quedat a més de 10 punts en cas de victòria blaugrana aquesta nit. Tot i això, el campió ja només ha de mirar l’Atlètic, respecte al qual es podria permetre dues derrotes i un empat en 13 jornades i igualment s’asseguraria el títol si els matalassers sumessin tots els punts. L’esforç de Luis Enrique per lluitar contra l’obvietat que el seu equip té la Lliga al sac és tan estèril com necessari per mantenir la tensió.
El Barça es retroba avui amb l’últim equip que el va derrotar fa gairebé cinc mesos. D’aleshores ençà, els de Luis Enrique han combinat partits brillants i sessions d’autoregulació amb un denominador comú: sempre han competit tant com ha estat necessari per tirar endavant els partits i han demostrat la capa- citat d’elevar les revolucions quan els ha calgut. Com dimarts a Londres.
El Sevilla jugarà de manera similar a l’Arsenal. Esperarà al darrere, apostarà pel físic de Cristóforo, N’Zonzi i Iborra per dins, i intentarà sorprendre amb la velocitat de Gameiro (13 gols a la Lliga) i Vitolo, sens dubte el millor recurs que té. Tot i això, els d’Emery estan roms, lluny del Pizjuán: cap victòria en 12 sortides de Lliga, inclòs l’empat de l’última jornada a Vallecas després de dominar per 0-2. Una estadística difícil d’explicar tenint en compte que el seu joc reactiu els hauria de resultar còmode com a visitants.
BANEGA. El migcampista argentí és baixa per sanció per al partit d’aquesta nit; una garantia en l’administració de la pilota que Emery trobarà a faltar. Després de passar per l’Atlètic i el València, Banega ha assolit la maduresa futbolística a Sevilla. Ateses les dificultats d’Arda per encaixar al Barça, queda clar que no és fàcil trobar futbolistes que remenin la pilota amb tanta facilitat. Queda lliure a l’estiu.
BUSQUETS. Luis Enrique es va resistir a substituir-lo a Londres fins i tot quan l’hi havia demanat per una molèstia al genoll. Després el va batejar, amb raó, com a Superbusquets. El migcampista és una peça clau, insubstituïble, i ningú no se l’imagina fora del Barça. Precisament per això és lleig que, cada vegada que li posen un micròfon al davant, i això que li agraden ben poc, aprofiti per exigir la seva renovació.