Dues bones notícies
Dues bones notícies per als que advoquen per la supervivència de la FIFA van arribar dijous des de Zuric. La primera: a les eleccions a la presidència de la Federació Internacional de Futbol va perdre el candidat que havia estat acusat de ser còmplice en la tortura de dissidents en l’autarquia àrab de Bahrain, entre els quals diversos futbolistes. La segona: la jornada de les eleccions va acabar sense que hi aparegués cap agent de l’FBI o de la policia suïssa.
Gianni Infantino, l’ambiciós advocat italosuís que ha estat la mà dreta de Michel Platini en la direcció de la UEFA, no és cap àngel. Mark Pieth, l’expert legal de la Universitat de Basilea que va encapçalar la comissió sobre transparència i governança a la FIFA fa tres anys, dubta que el nou president sigui un veritable reformista: “He creuat sabres amb Infantino perquè va estar en contra de les nostres reformes, igual que Platini”, va dir Pieth en una conversa mantinguda uns dies abans de l’elecció d’Infantino. “Tot el que ara, de sobte, volen fer a la FIFA –reformes com límits dels mandats dels executius–, ja ho havíem propo- sat, i llavors Gianni Infantino era un instrument clau per bloquejar-ho”.
Infantino, a més a més, entén el llenguatge de Sepp Blatter, el règim corrupte del qual va estar basat durant 17 anys en l’intercanvi de diners i regals per vots. Després de la seva elecció dijous, Infantino va anunciar als 207 delegats internacionals que canalitzaria diners per al desenvolupament del futbol en les seves respectives associacions i va afegir que hi hauria un milió de dòlars cada any per cobrir les despeses de viatge de cada associació.
És més, Infantino ha estat un estret col·laborador de Michel Platini, que es va retirar de les eleccions a la presidència després de ser investigat per la policia suïssa fa sis mesos, quan va transcendir que Blatter li havia pagat 1,5 milions d’euros de la caixa de la FIFA per les “feines fetes”. Malgrat això, els peixos grossos del futbol europeu fan pinya al voltant de Platini. El president en funcions de la UEFA en aquests moments, Ángel María Villar, va qualificar Platini d’“honrat i innocent”. Villar no només va obstaculitzar les reformes de Pieth, sinó que va posar traves a l’informe García sobre la nominació de Rússia i Qatar per als Mundials 2018 i 2022. Els continguts més importants d’aquest document encara no s’han publicat.
Infantino no és cap angelet: va anar a totes per avortar les reformes que ara aplicarà la FIFA
És a dir, que encara que les acusacions sobre la corrupció solen caure sobre les confederacions de l’Amèrica Llatina i l’Àfrica, que procedeixi de la UEFA, com és el cas d’Infantino, no és ni de bon tros una garantia d’integritat.
Però tot és relatiu en el món tèrbol de la FIFA. De manera que molts amants del joc net al futbol i a les comissaries de policia van compartir l’eufòria d’Infantino quan van veure que el candidat europeu s’havia imposat al xeic Salman bin Ibrahim.
La presumpta implicació, directa o indirecta, de Salman en la repressió violenta de l’oposició en aquest teocràtic Estat del golf Pèrsic va ser motiu de protestes dijous passat davant la seu subterrània de la FIFA a la ciutat suïssa. La derrota del xeic va ser important per altres motius. A la FIFA hi havia preocupació pel fet que la següent fase de la investigació de Loretta Lynch, la secretària de Justícia dels Estats Units, podria executar-se amb més zel si el xeic hagués guanyat, ja fos per motius d’ètica o geopolítics.
De tota manera, Infantino sap que si els jutges dels Estats Units acaben definint la FIFA com una organització mafiosa, es podrien embargar els béns de l’ens. A banda de posar fi a la FIFA, això suposaria una amenaça existencial per a Suïssa, país protector de les seus de moltes organitzacions i bancs internacionals. Així que és una tasca patriòtica la que emprenen Infantino i els altres suïssos que han aconseguit el poder, com l’empresari Domenico Scala i François Carrard, un altre advocat suís que ha elaborat el pla de reformes que va aprovar el comitè executiu dijous.
Aquestes reformes inclouen un límit de 12 anys sobre el temps que Infantino i els seus successors podran mantenir-se al poder; la separació dels negocis de la FIFA –patrocini i drets televisius– de les activitats d’un nou consell directiu, responsable d’estratègia futbolística; reduir el nombre de comitès de 26 a9, i publicar la remuneració dels executius.
Totes són reformes que va proposar Pieth al seu dia i davant les quals Infantino, amb el suport de Platini i Villar, va anar a totes per avortar.