Cicatrius sota terra
Descobreixen un refugi antiaeri de la Guerra Civil sota una finca al carrer Ausiàs Marc
Les ciutats tenen carrers i places, però també cicatrius de la seva història. Molt sovint queden enterrades i nous conflictes, o simplement la casualitat, ens les tornen. És el que ha passat al solar que ara hi ha a la cruïlla dels carrers Ausiàs March i Marina, on van tirar a terra una finca i ha aparegut un refugi antiaeri de la Guerra Civil.
Concretament, la infraestructura està ubicada al número 149151 d’aquest carrer. L’edifici que hi havia va ser enderrocat per fer-n’hi un de nou, però quan van acabar de desenrunar el solar van veure que hi havia un soterrani que no se sabia que existís. La setmana passada, tècnics del Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona van baixarhi i van comprovar que es tractava d’un refugi antiaeri obert durant la Guerra Civil.
En queda poca cosa. L’estudi ha determinat que es va construir a sis metres de profunditat, i que s’hi accedia per dos punts, si- tuats a la mateixa parcel·la, si bé es tractava de finques diferents. Avui dia només es pot visitar per una d’aquestes portes, perquè l’altra, i també les escales que permetien arribar-hi, han estat destruïdes.
D’aquesta manera, de l’obra inicial ara només en queda un petit habitacle quadrangular. S’hi han trobat restes de fustes molt fetes malbé i distribuïdes per terra. Els tècnics pensen que podrien ser restes de llits que hi van posar per als usuaris del refugi.
Després de la guerra els veïns de la finca van fer servir el soterrani de magatzem, cosa que ha permès conservar part de l’arquitectura inicial, si bé han desaparegut elements originals o bé estan molt deteriorats, com la instal·lació elèctrica o les portes de ferro.
Avui dia costa d’imaginar com era viure en una ciutat sotmesa als bombardejos. Des del 1937 fins al final del conflicte va ser un fet quotidià en la vida dels barcelonins. El primer atac que hi va haver a Barcelona va ser el 13 de febrer del 1937, i fins que les tropes de Franco van entrar a la ciutat, el 26 de gener del 1939, n’hi va haver 193 més, que, segons les estadístiques, van suposar que unes 2.500 persones perdessin la vida i 7.000 més resultessin ferides.
Per protegir-se de les bombes es va crear la Junta Local de Defensa Passiva, que va dissenyar 1.293 refugis antiaeris per tota la ciutat, alguns de nova planta i d’altres aprofitant estructures que ja hi havia, com els túnels i les estacions del metro. Però el Servei d’Arqueologia ja n’ha localitzat 1.350 sota terra. La causa d’aquest desfasament és que també hi va haver particulars que van construir el seu, com és el cas d’aquest del carrer Ausiàs Marc, obra dels veïns. Ara una casualitat ha fet sortir a la llum aquesta cicatriu.
El van construir els veïns i no la Junta Local de Defensa Passiva de Barcelona