El Madrid passa de l’eufòria a l’angoixa a Wolfsburg (2-0)
El Madrid torna a la seva pèssima versió i viu una desfeta a Alemanya
Al Madrid se li ha acabat la festa. Convertida la temporada en una muntanya russa emocional, de l’eufòria del clàssic s’ha passat en pocs dies a la gran decepció de la Champions, l’única competició on els blancs tenien posades les esperances. L’equip de Zidane va tornar a donar una pèssima imatge i va patir una dura desfeta a Alemanya contra el Wolfsburg, el rival que tots volien al bombo, vuitè a la Bundesliga, a 34 punts del líder, el Bayern de Munic. La derrota obliga els de Zidane a remuntar la setmana que ve al Santiago Bernabeu, un fet del tot im- possible amb l’horrible nivell de joc exhibit ahir a la nit.
Durant tot el partit el Madrid va tenir la sensació que havia retrocedit una pila d’anys, a la dècada dels setanta, quan cada visita a un equip de pa sucat amb oli de la Bundesliga suposava una tortura que el portava a tornar a casa amb un sac de gols.
Llops amb pell de xai, el Wolfsburg tenia un pla i el va aplicar al peu de la lletra. Molt juntets al darrere, donar la pilota al Madrid i buscar l’esquena dels laterals blancs tan bon punt aquests últims desguarnien la posició per pujar a l’atac. Draxler i Max Arnold ho van interpretar d’allò més bé. No era cap novetat. És el que fan habitualment la majoria dels equips de la Lliga espanyola quan el Madrid els visita.
Un únic canvi respecte a l’onze del clàssic, el de Danilo per Carvajal, va deixar el Madrid fet una misèria. Durant la primera part tot el que va poder sortir malament va sortir malament. Benzema va rebre una trompada tot just començar i va fallar dues ocasions de gol cantades. Poc abans del descans va haver de ser substituït per Jesé.
El Madrid va jugar malament i va llegir pitjor el partit. Els blancs van ajuntar de cop tots els mals que acusen des de fa anys; el primer, la incapacitat per atacar defenses tancades. Lent l’equip a l’hora de moure la pilota, només Bale amb les seves curses per la banda esquerra donava mostres d’inquietar el porter alemany. Aquests dies el Madrid necessita els seus laterals per obrir el camp i oxigenar els mitjapuntes. Marcelo va tenir una nit per oblidar i Danilo va jugar el pitjor partit que se li recorda de blanc, que ja és jugar malament.
En dies tan negats, a més a més, el més normal és que t’abandoni la sort i et castigui l’àrbitre. El col·legiat italià es va inventar un penal perquè va entendre que Casemiro havia fet la traveta a Schürrle a l’àrea, cosa que no va ser així. El va tirar molt bé Rodríguez, que va enganyar Keylor Navas i va eliminar la possibilitat que el costa-riqueny superés el rècord d’imbatibilitat de Lehman.
De seguida al Madrid tot se li va complicar encara més. Si fins al desavantatge els blancs havien estat un equip amb poc punch però almenys ordenat, després de l’1-0 allò va ser el caos, amb una defensa on tots eren un flam i els alemanys, quan arribaven, hi trobaven barra lliure.
En set minuts el Wolfsburg va ampliar l’avantatge en una bona centrada de Henrique que ningú no va aconseguir tapar a l’àrea. Arnold només va haver d’afusellar Keylor. I al Madrid encara li hauria pogut caure el tercer abans del descans en alguna contra.
La segona part va començar amb el Madrid tan enfurismat com obnubilat. El Wolfsburg ja només tenia intenció de replegarse i deixar passar els minuts. Arnold i Draxler es van anar difuminant, però importava poc, perquè el Madrid tocava i tocava sense provocar cap mena de perill.
Zidane va moure la banqueta per donar sortida a Isco per Modric. El malagueny va fer l’única passada decent de la nit a Cristiano, que va fallar en el mà a mà davant Benaglio com una hora abans havia fet Benzema, El Madrid s’obliga a la remuntada. Zidane torna a estar a la picota. Tot torna a amenaçar ruïna.
SENSE REMATADA
Cristiano i Benzema van fallar en els mà a mà i l’equip es va quedar sense fer cap gol
ADÉU AL RECORD DE KEYLOR
El porter costa-riqueny va encaixar el primer gol en la competició i es queda sense batre el rècord de Lehman