El magnat ensopega
Alarma a l’equip de Clinton en perdre per sisena vegada seguida davant Sanders
Donald Trump ha patit a l’estat de Wisconsin la pitjor derrota de la seva cursa i que sigui nominat a la convenció de Cleveland al juliol ja no es podrà produir de manera automàtica.
Donald Trump ha experimentat a l’estat de Wisconsin la pitjor derrota. La que converteix en “aritmèticament improbable” la seva nominació automàtica, segons els càlculs del Centre d’Estudis Polítics de la Universitat de Virgínia. És a dir, que el magnat no arribarà a la convenció de Cleveland al juliol amb els 1.237 delegats que necessita per ser nominat.
Però que perdi Trump no significa que Ted Cruz hagi de guanyar. Si el magnat no assoleix la majoria absoluta, encara menys l’aconseguirà el senador ultraconservador de Texas. El repartiment de delegats està ara així: 743 per a Trump, 517 per a Cruz i 143 per a Kasich.
Això vol dir que la convenció, en comptes de celebrar-se com la rampa de llançament del candidat republicà, s’anuncia com una batalla campal entre totes les faccions conservadores en la qual tot és possible i entra dins del probable que cap dels dos contrincants no acabi sent coronat com a candidat a la Casa Blanca. El nom de Paul Ryan, líder de la Cambra de Representants, que el 2012 va formar tiquet amb Mitt Romney per a la vicepresidència, torna a circular com a possible candidat de consens. És el que vol l’establish
ment, però resulta que els delegats de Trump i de Cruz són antiestablishment, de manera que la batalla, a més de campal, tindrà tres bàndols en litigi. L’anomenada brookered con
vention (convenció oberta) té pocs precedents i es recorden com a esdeveniments de conseqüències negatives per al partit. Cal remuntar-se al 1948, quan els republicans van necessitar tres votacions per nominar Thomas Dewey, que va suar tant la nominació que després va perdre contra pronòstic l’elecció presidencial davant Harry Truman.
“Aquesta nit és un punt d’inflexió”, va declarar un Ted Cruz victoriós, i per primera vegada Donald Trump es va fer fonedís. És cert que la derrota de Trump a Wisconsin marca una inflexió perquè era un estat propici per al magnat, amb una elevada proporció d’obrers industrials blancs, que és el segment sociològic on rep més suports. El canvi de tendència el van registrar els sondejos en les setmanes més negres de Donald Trump. Les campanyes per fer-lo caure van augmentar la seva agressivitat i han plogut sondejos que el presenten com el més segur perdedor de les eleccions presidencials davant Hillary Clinton.
Simultàniament, el magnat va encaparrar-se a disparar-se al peu diverses vegades. Es va ficar en un embolic quan va defensar –i després va rectificar– que s’hauria de castigar les dones que avortessin il·legalment, quan es va burlar de l’esposa de Ted Cruz i quan va defensar el seu cap de campanya, acusat d’agredir una periodista.
Tot plegat ha contribuït a una derrota severa. Cruz va guanyar a Wisconsin amb el 48,2% dels vots i va treure més de tretze punts d’avantatge al magnat, que es va quedar en el 35,1%. John Kasich, el tercer aspirant, va obtenir el 14,1%. El més significatiu és que, segons les enquestes a peu d’urna, Cruz no només ha guanyat entre els que es declaren com “molt conservadors” i els “molt religiosos”, sinó que aquesta vegada també ha obtingut el suport dels que es consideren “una mica conservadors”. Ara tot queda pendent de la batalla de Nova York, l’estat natal del magnat on Trump espera fer una demostració de força. Ahir a la nit ja va organitzar un míting multitudinari amb 20.000 persones a Long Island.
Les estadístiques assenyalen que guanyar a Wisconsin és un requisit per a la nominació, i és per això que, amb raó, les alarmes han sonat al quarter general de Hillary Clinton. En el camp demòcrata, l’ex-secretària d’Estat va caure derrotada per sisena vegada consecutiva. Bernie Sanders va obtenir el 56,6% dels vots davant el 43,1 de la rival.
La diferència en delegats continua sent molt favorable a Clinton que, segons el càlcul d’Associated Press, té el 1.748, pels 1.058 de Sanders. Tot i això, l’avantatge de Clinton l’atorguen 635 superdelegats que no són compromesos. Els superdelegats són els congressistes, governadors i càrrecs públics del partit que de moment donen suport a Clinton. Si Sanders aconseguís més delegats electes que la rival, la convenció demòcrata de Filadèlfia també adquiriria un caràcter èpic.
I també per als demòcrates, la batalla de Nova York es presenta apassionant. La candidata té el quarter general a Brooklyn, i Bernie Sanders va néixer al barri jueu.
El canvi de tendència fa aritmèticament improbable que el magnat aconsegueixi la majoria necessària