La Comissió Europea dubta sobre la fórmula per repartir refugiats
Brussel·les admet que encara no hi ha suport per crear una ‘finestreta única’ d’asil
La revolució de la política d’asil europea haurà d’esperar. Malgrat que la Comissió Europea creu que la solució més justa i duradora de cara a futures crisis passa per crear una finestreta única, europea i centralitzada, que tramiti totes les peticions i reparteixi de forma equitativa els refugiats entre els diferents països de la Unió, aquesta fórmula “no és políticament realista avui dia”, va reconèixer ahir el seu vicepresident, Frans Timmermans.
L’executiu comunitari va presentar ahir les seves esperades idees per aconseguir un repartiment més equitatiu de la responsabilitat amb l’asil, però va renunciar, de moment, a proposar formalment d’avançar en aquesta direcció. La proposta es- taria “condemnada al bloqueig etern”, va reconèixer Timermans per justificar l’ajornament de les propostes fins a finals de juny per reformar el reglament de Dublín i la decisió de llançar al debat públic no només aquesta idea sinó també una altra de més modesta, amb més possibilitats de tirar endavant, almenys sobre el paper: l’statu quo. Formalitzar el sistema creat a l’abric de l’actual crisi, mantenint el principi que les demandes d’asil es presentin al primer país d’arribada de la UE –perquè així cap no es desentengui de la responsabilitat de controlar la frontera, expliquen fonts comunitàries– i, davant situacions d’emergència, activar un “mecanisme correctiu” perquè la resta de països es quedi amb part dels refugiats.
L’opció més ambiciosa, centralitzar la política d’asil a l’estil dels Estats Units o el Canadà, s’executaria a partir de tres criteris: la població, la riquesa nacional i un tercer de més subjectiu, la capacitat d’absorció de cada país. L’acord sobre aquests punts, si arriba a plantejar-se, no serà fàcil, com s’ha vist amb el mecanisme d’emergència creat l’any passat per a Grècia; Espanya no estava d’acord amb la clau de repartiment proposada però va acceptar la quota de refugiats resultant amb l’objecte de resoldre la crisi. Però si la idea de la finestreta única d’asil mitjançant una entitat supranacional –donant més poders a l’Agència Europea de Suport a l’Asil (EASO)– com volen Alemanya i Suècia (els països que més refugiats acullen) és avui dia inviable políticament, la segona s’ha demostrat fins ara impracticable. Tot just 1.111 persones s’han beneficiat del pla volun- tari per repartir refugiats quan l’objectiu és treure’n de Grècia i Itàlia, cap a altres països de la UE, 160.000. L’excusa és la llarga durada dels controls de seguretat, però Brussel·les culpa del fracàs els governs nacionals per “la falta de voluntat política”, va acusar el comissari europeu d’Immigració, Dimitris Avramópulos; les capitals, per la seva banda, retreuen a la UE l’excés de burocràcia.
L’altra fallada del mecanisme corrector actual dissenyat inicialment per descarregar Grècia és la falta d’interès per part dels mateixos refugiats. Fins ara han preferit provar d’arribar pels seus propis mitjans a la destinació triada, en lloc de deixar que siguin funcionaris europeus els qui els assignin un país. La Unió prova de lluitar des de fa anys contra aquest fenomen, conegut com a visat shopping (d’aquí la idea bàsica del sistema actual que els refugiats demanin asil al primer país del club al qual arribin) i Brussel·les planteja ara que “alguns drets podrien estar condicionats al registre, a la presa d’empremtes i que el sol·licitant estigui al país assignat”, per evitar així “abusos” i “moviments secundaris” entre diferents països. La Comissió presentarà abans de l’estiu idees per obrir vies legals per emigrar a Europa que redueixin l’atractiu de les arribades irregulars.
L’Executiu comunitari ajorna fins al juny la presentació de propostes per reformar el fallit sistema d’asil