Gihadistes a les portes de Damasc
L’Estat Islàmic controla el camp de refugiats palestins de Iarmuk, a només 5 km del centre de la capital siriana
Un grapat de milicians de l’Estat Islàmic (EI) es troben a només cinc quilòmetres de la cèntrica plaça dels Omeies de Damasc. Abu Kifah Gazi, responsable del Front Popular d’Alliberament de Palestina (FPAP) al camp de refugiats de Iarmuk, m’indica un forat de la mampara d’uralita que travessa el seu devastat carrer principal, per on veig, a uns centenars de metres, la negra bandera de l’EI, que oneja al costat d’unes barricades.
A Iarmuk, on hi havia 150.000 habitants –palestins i sirians barrejats–, només hi queden 5.000 persones sotmeses a l’Estat Islàmic. Els seus milicians, amb un sou de 300 dòlars mensuals –els soldats de la República només en cobren 100– van portar els familiars. Quantes vegades s’ha descrit l’horror d’aquest camp en els extrems del barri de Midan en aquelles jornades de fam, quan era difícil distribuir l’ajuda humanitària internacional! “En l’horror de Síria –va escriure llavors Ban Ki-moon– el camp de Iarmuk és l’últim cercle de l’infern. Un camp de refugiats convertit en cementiri”.
Amb Abu Kifah Gazi, que té casa seva al sector dominat per l’EI, recorrem alguns carrers. “Si estiguéssim units amb un sol cor –lamenta– no hi hauria aquesta catàstrofe”. La destrucció de tot un barri de la ciutat –Iarmuk és un barri urbà, no un amuntegament de pobres habitatges– va ser obra de grups palestins enfrontats que es van rabejar en la seva pròpia guerra, atrapada en l’engranatge de les altres imbricades guerres cruels de Síria.
La devastació de Iarmuk cal incloure-la entre els comptes del rosari de ruïnes de Homs, Alep, Deir ez-Zor...
Iarmuk havia tingut una població dinàmica i havia gaudit d’un desenvolupament notable. Els magatzems i botigues d’alimentació van prosperar gràcies als preus més barats que els de la capital. Durant el Ramadà bullia de vitalitat. A Iarmuk se sentia l’afecció per la terra palestina amb els anuncis, banderes i pan- cartes, amb els noms dels establiments que evocaven les localitats d’origen. Síria els va facilitar l’educació, els va permetre exercir professions i oficis prohibits per exemple al Líban. Però sense concedir-los una completa normalització com a ciutadans, te- nint en compte que Damasc defensa el dret de retorn a la seva terra natal.
Tot va canviar amb la rebel·lió i la guerra, quan grups armats palestins van lluitar colze a colze amb els insurrectes contra el règim. Abans Damasc va ser una important base per a les organitzacions palestines laiques contràries a Iassir Arafat.
El dirigent radical de Hamàs, Khalid Mixaal, va establir el quarter general a la capital siriana fins que, quan va donar suport als grups sunnites enemics del règim, es va enfrontar amb Baixar al-Assad i va sortir de Damasc per arrecerar-se sota l’empara de Qatar.
La irrupció de l’Estat Islàmic no és només una catàstrofe per als palestins sinó un malson per als damasquins. Un dels seus projectes ha estat establir posicions guerrilleres al camp per castigar i bombardejar la capital. L’exèrcit sirià encercla Iarmuk, però no ha penetrat al veïnat, vesper de grups armats de tota mena, on hi ha palestins que, com el grup Fatah –Comando General, d’Ahmad Jibril–, fan la guerra a l’Estat Islàmic i d’altres que el secunden. Mai no s’havia trobat tan malparada la causa palestina, víctima també de l’escandalosa guerra de Síria. Iarmuk és una altra tomba per a la resistència.
El Front al-Nusra estava atrinxerat abans darrere la població, que és també la seva ostatge. Al sector limítrof de Sajar al-Aswad (la pedra negra) hi ha prop de cinc-cents homes de l’Estat Islàmic. Aquí, en aquesta punta de llança contra Damasc, la treva és molt fràgil. El Govern prova d’aconseguir una reconciliació entre els palestins, un compro- mís que l’Estat Islàmic impedeix una vegada i una altra. Els habitants reben amb normalitat els ajuts humanitaris de la Unrwa i de la Mitja Lluna Roja, després de la inspecció que efectuen els soldats sirians.
“És un conflicte –diu un funcionari de l’ONU– molt complex de resoldre perquè depèn de circumstàncies militars i polítiques internacionals”. Ara per ara encara no és una prioritat per al Govern sirià atès el cost de víctimes que podria provocar la presa d’aquests últims reductes resistents de Iarmuk. Pel principal carrer del camp, amb edificis de bones façanes de diversos pisos, devastats, amb pancartes esquinçades que diuen “Porta’m a Palestina”, corren unes oques embogides i brutes entre ruïnes i runa. “Es van escapar –diu un milicià de l’FPAP de la nostra escorta– de les grapes de l’Estat Islàmic”.
L’exèrcit sirià encercla aquest vesper de grups armats palestins: els uns combaten l’EI i els altres el secunden El líder de Hamàs va deixar el seu quarter a Damasc quan va donar suport als sunnites enemics d’Al-Assad