Puigdemont evita jutjar el manifest antibilingüisme
El president garanteix la cooficialitat de les dues llengües
El Govern de la Generalitat es resisteix a censurar públicament el polèmic manifest de grup Koiné que carrega contra el bilingüisme i que advoca perquè el català sigui l’única llengua oficial en una eventual Catalunya independent. Un document que ha rebut nombroses mostres de repulsa de sectors acadèmics i partits polítics de diferents sensibilitats, entre els quals ERC, per trencar amb la tradició integradora del catalanisme.
Si dimarts va ser la portaveu del Govern, Neus Munté, qui va optar per la indefinició després del Conselle Executiu, ahir el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, es va parapetar en l’ambigüitat per no criticar, però tampoc no subscriure, el manifest, avalat per escriptors, filòlegs i alguns diputats i excàrrecs de la Generalitat, com Irene Rigau. Va situar el document en el terreny del debat estrictament filològic i va negar que tingui un caire racista, com així li va retreure el líder de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell.
El president, a més, va recordar que el Govern defensa la cooficialitat del català i el castellà i que conserva com a principi garantir els drets lingüístics de tots els ciutadans.
“Nosaltres només responem a
L’oposició lamenta el manifest Koiné i el portaveu de CSQP el titlla de “racista i fonamentalista”
les nostres polítiques i compromisos. De manifestos a la societat catalana se n’han fet molts i de diferents tendències, i no per això el Govern ha de posicionar-se cada vegada en relació amb el que opina una part de la societat”, va ser la resposta de Puigdemont a la petició de Lluís Rabell d’una mostra clara i contundent de repulsa al document Koiné.
En un dura sessió de control, Rabell va qualificar el text de “molt perillós” per defensar obertament una posició que dinamita la “voluntat integradora” i de convivència de les dues llengües –català i castellà– que el catalanisme polític, segons el seu parer, havia assumit com a senya d’identitat des de les acaballes del franquisme.
“És la primera vegada que dins del sobiranisme apareix una posició racista i fonamentalista cultural que, d’alguna manera, és el re-
flex invertit de moltes pressions que ha rebut anteriorment la llengua catalana”, va advertir Rabell.
En aquest sentit, el portaveu de CSQP, que va rebre la felicitació pública del líder del PSC, Miquel Iceta, per la seva intervenció, a més de l’aplaudiment d’un bon nombre de diputats de l’oposició, va assenyalar que el manifest “es permet parlar de la immigració com d’elements colonitzadors involuntaris del franquisme”.
Per Rabell, aquesta afirmació és d’extrema gravetat i ignora voluntàriament que la immigració vinguda d’altres parts d’Espanya en la dècada dels cinquanta i seixanta va ser “decisiva en la defensa del català i en la cohesió social i lingüística” de Catalunya.
Visiblement incòmode amb aquest debat, el president de la Generalitat va instar el diputat a ser “més responsable” i no tergiversar un manifest de la lectura del qual, va afirmar, no es pot desprendre que defensi tesis racistes.
Puigdemont, a més, va situar la iniciativa Koiné en el debat acadèmic i va defensar que la Cambra catalana en quedi al marge perquè, segons va dir, el consens polític respecte a l’oficialitat de les llengües està “perfectament definit” i no és motiu de discussió al si de l’Executiu de Junts pel Sí.
“Vostè no admet que existeixi un debat sociolingüístic sobre les tesis que existeixen amb el bilingüisme, sobre les llengües actives, les llengües passives..?”, li va preguntar Rabell.
La resposta va decebre el portaveu de la confluència d’esquerres per “tèbia, poc contundent i irresponsable.”
Aquest debat no va ser l’únic sobre la llengua en la sessió de control, ja que PP va acusar l’Executiu sobiranista de continuar sense garantir l’escolarització en castellà dels fills d’aquelles famílies que la reclamen.