El moment de la ciavoga
Ciavoga és una preciosa paraula d’origen basc molt útil per intentar descriure l’actual moment espanyol. Ziaboga, en eusquera. En un moment donat, els rems de la trainera basca es mouen en direccions oposades, els de babord cap endavant, els d’estribord cap enrere –o al revés–, perquè l’embarcació vagi fent la volta. Són rares les converses polítiques al País Basc en què no s’esmenti la paraula ciavoga. L’esforçada preparació del viratge.
Observarem ara, un per un, els remers per veure en quina direcció es mouen.
Pedro Sánchez. El secretari general del PSOE es juga el seu futur en els propers divuit dies. Si aconsegueix formar govern, podria disposar d’un marge de dos anys per reorientar la política espanyola i consolidar-se com a líder plenipotenciari del Partit Socialista Espanyol. Obrir una nova dinàmica. Rearmar el PSOE, contenir Podem i deixar el PP en secà. Si fracassa, la repetició electoral pot ser-li adversa, malgrat l’activisme desplegat aquestes darreres setmanes. Molt probablement tornaria a ser el candidat socialista, però cap sondeig no augura en aquests moments un pujada substancial del seu partit. La repetició electoral provocaria gairebé amb tota seguretat una abstenció més alta i aquesta sol ser una dada negativa per a les esquerres. L’abstenció podria ofegar Sánchez. Unes noves eleccions, el 26 de juny, sense variacions substantives, empenyerien el PSOE cap a la Gran Coalició amb el PP, sense que Sánchez i el seu equip poguessin evitarho. Aleshores, Susana Díaz li disputaria el lideratge, amb importants suports a Madrid i a les baronies regionals. La reunió secreta amb Oriol Junqueras revela fins a quin punt Sánchez necessita conrear l’hort de les possibles abstencions.
Albert Rivera. El pacte amb el PSOE –el Gran Centre– li ha donat imatge de polític constructiu i seguretat en si mateix. Els sondejos l’aplaudeixen i sembla que ha perdut la por de la repetició electoral. Al desembre les enquestes també l’aplaudien i va fer curt. El pacte amb el PSOE, però, impedeix l’embarcament de més votants del PP al vaixell de Ciutadans. Moncloa, Génova i la dreta mediàtica atien la gent de Rivera exagerant el caràcter diabòlic de Podem. Les filtracions de la UDEF s’han convertit en un fet estructural de la política espanyola. Ja no hi ha moment delicat a Espanya sense dossiers policials. L’escola russa del kompromat. L’actualització diària dels son- dejos està empenyent Rivera a una baralla quasi constant amb Pablo Iglesias. Fixem-nos en els últims moviments. Autèntica ciavoga. Ciutadans dóna a entendre que vol formar un govern de coalició amb el PSOE i alhora es llança contra el partit que podria facilitar aquesta fórmula amb la seva abstenció (Podem). Potser Rivera no ha perdut del tot la por de la repetició electoral.
Pablo Iglesias. Vol trencar la relació preferent del PSOE amb Ciutadans i busca l’enfrontament amb Rivera. Si el Partit Socialista continua aferrat al Gran Centre, Podem s’haurà de plantejar l’abstenció: el pacte carrillista (entre el PP i el Gran Centre, triar la segona opció) que Iglesias no vol. Íñigo Errejón tampoc? Per anar a la repetició electoral, Podem s’hauria de plantejar molt de debò la confluència amb Esquerra Unida. Atenció a aquesta dada: segons els últims sondejos, la suma Podem-IU podria ser l’opció més votada. La segona en escons.
Mariano Rajoy. Mineralitzat. Esperant que el PSOE surti de polleguera.
C’s insinua que vol governar amb el PSOE i alhora s’abraona contra Podem, que té la clau