Sempre hi ha coses noves a Àfrica
La majoria dels europeus semblen haver arribat a hores d’ara a la conclusió que el problema dels refugiats/immigrants és l’assumpte més important per a ells en aquest moment. I ja es parla de la pròxima gran onada de refugiats i de què la provocarà. Michael Meyer, que en el passat va treballar amb l’ONU, afirma que la dràstica caiguda del preu del petroli i el gas no només atacarà molt durament Rússia, sinó que tindrà repercussions també a Àfrica, per exemple, a Angola, el segon principal productor de petroli del continent. El Govern s’ha quedat sense diners i això molt probablement provocarà agitació social i política, d’una banda, i, de l’altra, més emigració.
Aquest és un factor que ha estat ignorat o subestimat en el passat. Però no s’ha d’exagerar, tampoc. Si el règim soviètic es va esfondrar no va ser (com alguns creuen ara) perquè el preu del petroli va caure en la dècada del 1980. Una qüestió molt més decisiva és una molt alta taxa de natalitat. Una altra causa important ha estat la guerra civil, com s’ha vist a l’Orient Mitjà.
La taxa de natalitat està disminuint en la majoria dels països en aquest moment, però hi ha una excepció molt important que és el continent africà. Àfrica va ser el continent menys poblat durant molts segles, amb l’única excepció d’Austràlia, però això ha canviat en els últims temps. Ara té al voltant de 1.300 milions d’habitants. Segons la majoria de projeccions superarà Àsia en un futur. L’any 2100, és a dir, durant la vida d’almenys alguns dels que són vius en l’actualitat, pot arribar a 6.000 milions, molt més que qualsevol altre continent.
L’experiència històrica ensenya que aquestes projeccions sovint són exagerades. Però hi ha moltes raons per calcular entre els 4.500 i els 6.000 milions que donen les projeccions més baixes i més altes. Per què? Perquè els factors que van causar en altres llocs la disminució de la taxa de natalitat no existeixen en la mateixa mesura a Àfrica. Els serveis de salut estan millorant en gran manera el que significa que molts més nadons sobrevisquin, i no hi ha un Govern central com a la Xina pressionant per a una taxa de natalitat molt baixa.
Molts països africans han fracassat en molts aspectes essencials que contribueixen a una taxa de natalitat més baixa, com l’educació de les dones. Tenint en compte tot això, encara sembla probable que les taxes de fecunditat cauran com va passar al nord d’Àfrica i l’extrem sud. Però no cauran prou ràpid, és a dir, durant les pròximes dècades.
Molts milions provaran d’escapar-se d’Àfrica, i ja que no es dirigiran a Àsia ni a l’Orient Mitjà, i ja que hi ha un oceà que divideix Àfrica i Amèrica, apuntaran a Europa amb tota probabilitat. Molts africans s’han establert a Europa durant els primers anys d’aquest segle, però no els
Els milions d’africans que emigraran en els propers anys no ho faran a Àsia ni a l’Orient Mitjà, sinó a Europa
seran necessàriament de gaire ajuda als que vulguin venir. Perquè saben que com més africans arribin a Europa menys ajuts hi haurà per als que ja hi estaven establerts, i el mercat laboral i les perspectives de l’absorció i l’ocupació també es veuran afectats.
Ex Africa semper aliquid novi, diu una vella dita llatina (sempre hi ha alguna cosa nova a Àfrica). Això és cert també per avui, però malauradament el que és nou no és bo. Parlem sobretot de la propagació del terrorisme a Nigèria i alguns països veïns. Boko Haram es considera a si mateix com el representant de l’Estat Islàmic a Àfrica, però també té aparentment bones relacions amb altres grups terroristes més brutals que la majoria, organitzacions islàmiques i no islàmiques i fins i tot la màfia. Líbia sembla haver-se convertit en el nou centre principal de l’Estat Islàmic després que han perdut gran part del territori de Síria i l’Iraq. L’Estat Islàmic diu que té sis mil combatents que s’han congregat a l’est del país, el desert oriental, on el mariscal Rommel i el Vuitè Exèrcit Britànic van lluitar una vegada.
Tot i això, és poc probable que s’estiguin molt de temps al desert, ja que allà no hi ha objectius. Es necessiten diners per pagar els terroristes a temps complet, però no hi ha diners, al desert. Alguns tornaran a Europa, d’on van venir. Es poden esperar més atacs com a París i Brussel·les. D’altres provaran d’apoderar-se dels jaciments de petroli de Líbia. Uns altres s’infiltraran a Egipte i Algèria. Els règims d’aquests països són els seus pitjors enemics, el Govern algerià està lluitant contra els islamistes en una guerra civil sagnant des de fa molts anys. Hi ha hagut menys terrorisme a Tunísia, però només perquè les autoritats van obligar els seus terroristes locals a marxar a països llunyans. La situació a Egipte és inestable; als Germans Musulmans en aquest país no els agraden en especial els terroristes de l’Estat Islàmic, però els seus membres més joves hi poden col·laborar en la lluita contra l’odiat règim militar.
Tot això vol dir que Europa no ha d’esperar bones notícies des del nord d’Àfrica.