Amy Schumer no vol ser a les llistes de ‘dones XL’
L’actriu, molt molesta per la seva inclusió en una llista d De famoses amb més quilos del compte
Amy Schumer és una de les actrius més prestigioses del moment, una dona sense complexos i llenguallarga que ha convertit la descaradura en una de les seves normes de conducta. Amb Tina Fey, Lena Dunham i, fins i tot, Patricia Arquette, s’ha convertit en defensora dels drets de la dona en tots els aspectes.
Però sembla que aquesta jueva novaiorquesa gamberra no sempre està d’acord amb les seves conviccions. Ara s’ha enfadat amb la revista Glamour per haver-la inclòs en una relació de dones passades de pes, una llista en què figuren la cantant Adele, l’actriu Melissa McCarthy i la model de talles grans Ashley Graham. Schumer assegura que ella sempre ha manifestat que està molt orgullosa de la seva silueta curvilínia i de proporcions generosa, però també afirma que la seva talla no s’aparta mai de la 6 i 8 americanes (que a Espaya serien la 40 i la 42), o sigui, molt lluny de la 16 (la 48 a casa nostra), on estan situades les estrelles citades. I Schumer s’ha enfadat, i no perquè la molesti que la considerin grassa, sinó perquè, diu, no ho està.
Com una de les referències a les seves asseveracions, podem observar el nu fotografiat per An-
‘Glamour’ publica que la seva talla (entre la 40 i la 42) és de les anomenades “grans”, i ella opina el contrari
nie Leibovitz per al calendari Pirelli, on il·lustra el mes de desembre, amb unes sabates i un tanga minúscul. I en aquest fotografia s’aprecia la seva silueta rotunda, però allunyada de la categoria de grassa que Glamur li atorga.
Schumer ha llançat a través d’Instagram la pregunta definitiva als seus 3,8 milions de seguidors: “Noies, això és una talla gran?”. I recrimina a la publicació que no hagi tingut almenys el de- tall de consultar-li la seva opinió abans de redactar l’article.
I aquest serà el dilema, que ocuparà pàgines, perquè al que opinin els fans i els seus col·legues –qualsevol provocació seva sempre té una finalitat sociopolítica– caldrà afegir l’opinió dels fabricants de roba, que porten malament això de les talles: rares vegades dues peces de la mateixa mida i diferent marca, fins i tot de vegades de la mateixa, coincideixen en la mida. Hi ha qui pot pen- sar que aquesta nova protesta de la comedianta rebel és una mica forçada i pot obeir al seu caràcter d’anar sempre una mica més enllà que els seus col·legues.
En l’artista és habitual la irreverència en els seus monòlegs, els seus xous televisius i, fins i tot, la seva pel·lícula Y de repente, tú (la produeix, en firma el guió i la protagonitza, i la dirigeix el seu amic Judd Apatow). A la cinta Schumer té un dilema: acceptar la monogàmia a l’hora de trobar l’amor definitiu enfront de les idees paternes, que, pel que sembla, eren les del seu propi pare (malalt d’esclerosi múltiple), a qui de petita cantava Let me en
tertain you, del musical Gypsy, dedicat a la inventora de l’striptease Gypsy Rose Lee. Els textos menys adequats perquè una nena, encara emmarcada en el particular ambient docent de casa seva, utilitzés per distreure el pare.