Sobre l’aplicació flexible de la llei

El propietari d’un bar de l’avinguda Meridiana lamenta que la seva terrassa de cinc taules es va veure reduïda a només una. L’hoteler de barri assegura que ara, després de vint-i-tants anys treballant, està amb l’aigua fins al coll, que aquelles taules i cadires no havien molestat mai ningú... L’Ajuntament al·lega que està revisant la nova i polèmica ordenança de vetlladors, però que mentrestant no té més remei que aplicar-la. Pel que sembla, la llei és la llei. Alguns dependents del mercat de la Concepció expliquen que, des que el Consistori els va obligar a treure una bona part dels testos que tenien a la vorera, els guiris no s’aturen tant davant les portes florides, ja no es fan tantes fotografies, ja no entren al mercat amb tanta assiduïtat... Però és que les normes s’han de complir. Inspectors del districte de l’Eixample van constatar fa poc que algunes de les parades no van renovar el permís d’ocupació de la via pública corresponent i que d’altres s’estaven excedint i estaven posant massa flors al carrer. “I d’aquesta manera es van carregar una tradició de dècades”, lamenten els més grans. Els diferents graus d’aplicació de la llei també fan anar de corcoll molts comerciants de la ciutat, sobretot els que competeixen d’una manera quotidiana amb la venda ambulant, sense cap mena de permís de productes falsificats. La successió de mantes desplegades per tota la Rambla els fa sortir de polleguera. “Nosaltres paguem impostos –diuen–. I si ens queixem ens diuen racistes”. “És que si tu vols obrir una perruqueria, per exemple, et demanen un munt de coses –diuen, enrabiats, veïns de l’antiga comissaria ara okupa

da de Gràcia–. Però si okupes i vas per lliure pots fer el que vulguis”. Ada Colau ja ho va dir en una entrevista al cap de poc de guanyar les eleccions: “Desobeirem les lleis que ens semblin injustes”.