QUADERN BARCELONÍ

D’EFÍMER A ETERN

Quin és el destí del paperet que embolica un caramel? Per al comú dels mortals, la paperera; per a segons qui, l’arxivador. Hi havia una vegada aquell Joan Oliva i Milà, origen d’una estirp de cinc generacions vinculades a les arts gràfiques, que ja furgava papereres per rescatar-ne peces efímeres que, així, després van acabar en museus, admirades i estudiades. Avui gràcies a Víctor i Oriol Oliva tenim la sort de poder tenir a les mans una colossal i fastuosa desfilada de més de dos mil peces d’un segle de publicitat d’un sol ús. I és que es tracta de propaganda d’allò més variada: embolcalls, capses, tiquets, menús, ventalls, targetes, cromos retallables o no, invitacions, sobres, etiquetes i tota mena de paperets d’un sol ús. Una rigorosa selecció, ordenada, documentada i classificada, ha fet possible l’aparició d’un

llibre ( Barcelona. Publicitat

i ephemera, en impecable edició de l’Ajuntament) que resulta formidable, únic, sorprenent, divertit, instructiu, artístic, i constitueix una torbadora pel·lícula publicitària de tot un segle barceloní, gràcies, també, a les bondats de la cromolitografia. Els períodes del modernisme i del noucentisme enlluernen. Ja ho havia sentenciat el nostre poeta: “Res no és mesquí”.