“De Jennifer López en coneixia les pel·lícules romàntiques”
L’actor que va ser ‘Un dels nostres’, comparteix protagonisme amb la diva del pop a ‘Shades of blue’, la gran aposta de Calle 13
Va ser Un dels nostres i es va menjar el seu propi cervell amb l’ajuda d’Anthony Hopkins a Hannibal. Ray Liotta (61) és aquest actor que corre per Hollywood des que l’espectador té memòria. Les especialitats del seu currículum? Interpretar personatges tèrbols i a partir d’ara també enfrontar-se amb Jennifer López, que ha fet un interessant pas en la seva carrera amb
Shades of blue, una sèrie de policies gens modèlics que Calle 13 estrena aquesta nit a les 22.20 h. El conflicte arrenca quan l’FBI descobreix la cara fosca de Harlee Santos (López), una agent amb un concepte de la justícia molt flexible capaç de tot per tirar endavant la família. Llavors no li quedarà cap més opció que trair el corrupte tinent Matt Wozniak (Liotta), el seu cap i mentor, si no vol acabar entre reixes.
Es podria dir-se que ja hi té la mà trencada, a fer feina policial. Fins i tot ha patrullat. Sí. La primera vegada que vaig acompanyar agents de policia al seu cotxe va ser per preparar-me la pel·lícula Copland. Observarlos va ser fonamental per a la meva feina: entenc el que comporta la professió. Això sí: si creien que hi havia una situació perillosa, em deixaven al cotxe.
I què li han dit, de Matt Wozniak? Des que vam estrenar la sèrie només he estat a Los Angeles. Quan vagi a Nova York a rodar la segona temporada al juny ja veuré què me’n diuen. Però generalment els agraden, les meves pel·lícules. El personatge de Matt és molt complex: fa coses bones i comet crims, ajuda molta gent i clava pallisses. Però els policies entenen que, si interpreto un agent corrupte, no és personal.
Li feia por d’embarcar-se en una sèrie amb Jennifer López? Una miqueta. Només coneixia les seves pel·lícules romàntiques i no havia participat en pel·lícules atrevides: estava preocupat per si seria capaç de tirar endavant el seu personatge. Però Barry Levinson ( Good morning, Vietnam), que és un dels millors directius en actiu encara que no se li reconegui prou, havia de dirigir el primer episodi. I si la Jennifer era prou bona per a Barry Levinson, també era bona per a mi. A sobre el guió estava molt bé, així que me la vaig jugar.
Mentre que vostè és una es-
trella de cinema, ella és una cele
brity...
Val a dir que és cert, però ella es pren molt seriosament la seva feina com a actriu. Arriba preparada al rodatge, sap el que vol fer i és molt creïble. El públic s’emportarà una sorpresa amb la in- terpretació que fa. És molt bona.
Per què ara s’ha aventurat a protagonitzar una sèrie? Quan vaig començar, als setanta, treballar en televisió significava que la teva carrera s’enfonsava. Hi havia actors de cinema i actors de televisió. Però ara el model americà s’assembla més al britànic: passes d’una sèrie al cinema i després participes en una obra de teatre. El que importa és el paper que t’ofereixen, com ha de ser, i en una temporada de 13 episodis pots desenvolupar millor la psicologia del personatge. També hi ha més bons guionistes.
Es diu que el cinema és del director i la televisió del guionista. Donem la frase per vàlida? Sí, molts directors de televisió només compleixen ordres. Els encarreguen que rodin únicament allò que està escrit, intenten obtenir el màxim nombre de plans possibles i ni tan sols estan involucrats en el muntatge.
No se sol tallar, a l’hora de ficar-se amb Hollywood. No em fico amb Hollywood, el que solc dir és que la interpretació és una gran feina i la indústria és molt dura. Ho és per com pensen els estudis, per les pors i per la manera de fer els càstings. Ara es trien actors en funció dels seus seguidors a Twitter. A més, costa molt d’entrar-hi, i es necessita molta energia i voluntat per mantenir-se al peu del canó. No se’t serveix res en una safata.
I què diferencia Shades of blue de la resta de sèries policíaques?
La majoria de les sèries són procedimentals que resolen un cas a cada episodi. En canvi, cal seguir Shades of blue amb atenció perquè es construeix sobre els fets. El retrat dels personatges és molt personal i defuig l’esquema de policies bons i dolents.
Per cert: recentment el vam veure a Modern family interpre
tant- se a si mateix. Viu a la mansió de Barbra Streisand com feien broma en la sèrie?
“La gent només recorda els personatges més recargolats quan fins he ballat amb els ‘ muppets’”
[Riu.] No.
La veritat és que un no espera trobar-se amb Ray Liotta en una comèdia familiar... La gent recorda els personatges més recargolats, però he fet de tot. Si fins i tot he ballat amb els
muppets!