Exemple de jurista i mestre de vida
Sacerdot i catedràtic de Dret JAUME BRUFAU I PRATS (1923-2016)
Les institucions són deutores, en la configuració del seu caràcter, a algunes persones, i algunes persones són la manifestació viva del caràcter de certes institucions. Aquesta és la relació entre la Universitat Abat Oliba CEU i Jaume Brufau i Prats. Mossèn Brufau, nascut a Mataró i ordenat sacerdot a la diòcesi de Salamanca, havia estat, després dels seus doctorats a Salamanca i el Quebec (Dret i Ciències Polítiques, respectivament), catedràtic de Dret Natural i Filosofia del Dret a Barcelona i Valladolid. La seva extraordinària formació –que no perdia ocasió d’atribuir al seu mestre Francisco Elías de Tejada, l’autor de la fonamental Historia del pen
samiento político catalán (1963)– s’havia abocat a estudis profundíssims, de Pufendorf a Jean-Paul Sartre, o de Domingo de Soto a Francisco Suárez, encara que és l’àmbit dels juristes de l’Escola de Salamanca el que sempre el va atreure especialment.
La visió d’aquells homes estudiosos que van voler respondre als reptes del món nou obert després del descobriment d’Amèrica i el desafiament de la Reforma, amb un indubtable enfortiment del pensament catòlic, havia seduït el cor de Jaume Brufau, encara jove, i aquesta passió no va cessar mai. Els seus treballs sobre Bartolomé de las Casas i Domingo de Soto, o sobre la controvèrsia entre De las Casas i Ginés de Sepúlveda mostren, a més, el seu interès pel relleu que aquells juristes van adquirir en el pla de la realitat i en la política. La mateixa Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, de la qual formava part, va reconèixer la seva valuosa contribució en aquest camp. Qualsevol nostàlgia referent a això seria legítima.
Els qui l’hem viscut de prop –perquè Jaume Brufau es vivia– vam poder percebre com totes aquestes facetes d’un ho- me no eren una simple abstracció, sinó que es concretaven en feina diària: continuava escrivint i publicant treballs d’investigació, alhora que atenia les tasques de capellà amb estudiants, professors i personal de la universitat. Però en els seus últims anys va ocupar un lloc privilegiat en la seva feina la recuperació de la memòria de la seva existència, segurament perquè percebia com a privilegi una vida tan llarga, intensa i fructífera. Dos exemples: el treball de compilació de les memòries del seu pare, Joan Brufau Cusidó, amb anotacions i investigació sobre aspectes concrets que mostren la història d’un català emprenedor i sorprenent, escrita amb un detall i rigor que li va fer merèixer un guardó en els premis Iluro ( De xerric a capità d’empresa. Memòries de Joan Brufau Cusidó ampliades pel seu fill Jaume
Brufau Prats, Mataró, 2014); i l’opuscle amb les memòries pròpies sobre el col·legi els Salesians de Mataró als anys vint i trenta del segle passat ( L’ahir que és també avui, 2015).
Jaume Brufau va ser un home fidel a la seva vocació. En efecte, és la fidelitat a la vocació el que va caracteritzar tots i cada un dels minuts d’una llarga vida: a una vocació riquíssima en la qual es fonia el sacerdot lliurat a l’Església amb l’investigador enlluernat davant la perspectiva de la seva tasca; el professor enamorat dels seus alumnes amb l’home apassionat per la seva família i pel seu Mataró natal. Tot això és, en realitat, una crida, de la resposta de la qual retrem comptes els qui li vam tenir per mestre i amic.