El sostre de Bogotà
Tot i que no quedarà enllestida fins al 2017, la torre BD Bacatá ja té la teulada posada i és l’edifici més alt de Bogotà (i el segon de Llatinoamèrica). S’alça al costat del centre històric de Bogotà i és obra del despatx barceloní Alonso/Balaguer, que en la seva expansió professional i inversora per aquell continent ha obert seus a Lima, Rio de Janeiro, São Paulo, Santiago o Bogotà.
Aquest edifici de 112.000 metres quadrats construïts acollirà apartaments, hotel, oficines, centre comercial, sis plantes d’aparcament subterrànies i restaurant amb vistes a la planta superior. A banda de les dimensions (69 plantes i 240 metres d’alçària), es distingeix per la configuració. De fet, es tracta de dues torres contigües i connectades (la més baixa, de 56 plantes i 204 metres). Totes dues són de perfil escalonat i estan fragmentades en diversos cossos vidrats, de volum decreixent. La torre ocupa un solar no gaire gran –uns 4.000 metres quadrats– al dens barri de Las Nieves. Els arquitectes van decidir descompondre’n el volum, concentrant massa a la base i atenuant-ne a la part alta. Salvant totes les distàncies, aquesta és una proposta de plasticitat comparable –tot i que menys elaborada– a la de BIG per a la torre 2 WTC de la zona zero de Nova York.
La proliferació de gratacels als downtowns de grans ciutats ha propiciat dos fenòmens oposats. Per una part, la reiteració de torres amb mur cortina de vidre. Per una altra, l’eventual aparició de gratacels de formes més aviat peculiars. Tot i això, molts d’aquests downtowns s’assemblen: costa de trobar-hi una proposta que exhibeixi alhora personalitat i discreció. Ara bé, el repertori de grans torres de Bogotà escapa, en part, a aquest adotzenament. Rogelio Salmona, deixeble de Le Corbusier, va deixar a la ciutat obres esplèndides, com les torres del Parque, amb el seu bonic treball de maó i un espai públic exemplar al voltant. O la torre Colpatria, elegant mostra d’arquitectura corporativa. Bogotà té, a més, a l’àrea del Centre Internacional amb torres de qualitat, i obres de Camacho/Guerrero, Samper, etc.
Alonso i Balaguer han construït, doncs, en una ciutat que, malgrat ser caòtica, acumula una bona tradició arquitectònica. I ho han fet amb desinhibida voluntat afirmativa –potser massa–, a redós de la política liberal de l’anterior alcalde, sota el mandat del qual es van concedir moltes llicències per a grans torres, entre les quals unes de Richard Rogers, més altes encara que el BD Bacatá.
Els mitjans professionals de Bogotà miren la BD Bacatá amb alguna reserva. Assenyalen que la ciutat no té els serveis públics que fan falta per engranar torres tan grans en una trama urbana ja prou compacta. La BD Bacatá, amb façana a carrers de poca amplada i poca vorera, estarà ocupada per 4.000 persones més un nombrós contingent d’usuaris ocasionals. La seva vistosa silueta, diuen allà, està a punt de convertir-se en una nova icona de Bogotà. Això no estaria malament, però seria encara millor que la ciutat aconseguís assimilar-la sense grans problemes.