L’AIReF carrega contra la gestió del dèficit del Ministeri d’Hisenda

Amb el dèficit públic desbocat el 2015 –va assolir el 5,2% del PIB– i, amb tota probabilitat, molt lluny del compromís amb la UE també el 2016, l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) va carregar amb inusual claredat contra el paper del Ministeri d’Hisenda. El president d’aquest organisme encarregat de vetllar per la sostenibilitat dels comptes públics, José Luis Escrivá, es va queixar que des de fa temps que sol·liciten el desplegament d’unes “eines preventives” per contenir la desviació pressupostària, que “desgraciadament no s’han acabat d’aplicar”. “És trist que l’ajust vingui de fora”, va assenyalar, en al·lusió a la més que previsible intervenció de Brussel·les.

Durant la presentació del seu informe sobre els pressupostos de les diferents administracions, Luis Escrivá va admetre que havia tingut “friccions” amb el ministeri que comanda Cristóbal Montoro, donant a entendre que estan “poc acostumats a ser supervisats”.

Segons els càlculs de l’AIReF, el dèficit de totes les administracions es tancarà aquest any lleugerament per sobre del 4% del PIB –el compromís amb la Comissió Europea és del 2,8%–, davant l’“absència de mesures significatives dirigides a reduir” aquest desfasament. Aquest forat, asseguren, es concentra en l’Administració central i la Seguretat Social. Una vegada analitzats els pressupostos aprovats per les autonomies, l’organisme adverteix d’un nou incompliment de les adminis- tracions territorials, encara que va cridar a evitar “dimonitzar” la seva actuació. Entre les comunitats amb “un risc molt alt” d’ultrapassar l’objectiu de dèficit, figuren Catalunya –calculen un desfasament d’entre l’1,5% i l’1%–, Extremadura, la Comunitat Valenciana, Múrcia i Aragó. L’AIReF va insistir a establir plans de correcció a mitjà termini i dissenyar uns objectius realistes, adaptats a la situació de cadascuna de les autonomies.

En tot cas, l’AIReF considera que el “més preocupant” és la situació de la Seguretat Social, per a la qual preveuen una desviació de set dècimes del PIB aquest any sobre l’objectiu acordat, en quedar-se en l’1%. Un nivell de dèficit que es mantindrà, segons els seus càlculs, “fins al 2020-2021”.