En deute amb Plensa

Ho va dir ahir Mariona Carulla, presidenta del patronat de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, en la presentació de les quatre escultures que durant uns mesos es podran veure a l’edifici modernista de Domènech i Montaner: “La ciutat té un deute amb Jaume Plensa”. Es referia naturalment a Barcelona, la seva ciutat natal. És cert que als carrers ja hi ha algunes escultures, però són de la seva primera etapa. En els darrers anys, Chicago, Rio de Janeiro, Tòquio, Venècia i altres importants ciutats han convidat Plensa no només a mostrar sinó a incorporar alguna de les seves peces al mobiliari urbà. Barcelona no té encara una peça icònica de Plensa i el projecte llarg temps acariciat d’instal·lar una obra gegantina al costat del port, que servís de reclam i benvinguda al visitant, continua estancat. I esperem que no estigui oblidat. Ahir Plensa va dir que hi havia temps, que les coses han d’esperar al seu moment, però també va recordar que la disponibilitat no és infinita.