El dilema holandès
Brussel·les tem l’efecte polític de la victòria del no en altres països del club
Una llei que permet convocar referèndums amb relativa facilitat ha donat peu a una votació contrària a una decisió aprovada per la UE que ha posat al Govern holandès en el compromís d’acatar la veu dels ciutadans o prosseguir amb els acords signats.
“Ens trobem en territori desconegut”, va reconèixer ahir el ministre d’Exteriors holandès, Bert Koenders, després que el 61,1% dels holandesos que van votar dimecres rebutgés la ratificació de l’acord d’associació entre la Unió Europea i Ucraïna. El referèndum tenia caràcter consultiu i l’escassa participació –tot just dos punts per sobre del llindar mínim del 30%– ofereix una coartada al Govern per buscar una sortida airosa que li permeti defensar que ha escoltat els votants sense impedir que el tractat, al qual el Parlament holandès dóna suport, entri plenament en vigor, un exercici complicat. “Confio que trobarem una solució”, va assegurar Koenders a l’Haia.
Abans que els holandesos anessin a les urnes, Jean-Claude Juncker va advertir que una victòria del no provocaria “una crisi continental” i donaria a Rússia “una victòria fàcil”. Ahir el president de la Comissió Europea es va declarar “trist” pel resultat, però va tractar el problema com, abans que res, un “afer intern” d’Holanda. “Ara correspon en primer lloc al Govern holandès analitzar el resultat i decidir el curs d’acció”, va dir el seu portaveu. Donald Tusk, president del Consell Europeu, va recordar que “els altres 27 països de la UE ja han ratificat l’acord” i que una part del text –els capítols purament comercials– s’apliquen des del gener de manera provisional.
El primer ministre holandès, Mark Rutte, ha dit que la ratificació de l’acord no podrà continuar endavant “sense més ni més” després de la victòria –pírrica, però victòria– del no, però no ha posat encara cap idea sobre la taula sobre com es pot sortir de l’embolic. Analistes i juristes apunten a solucions com eximir Holanda de l’aplicació d’alguns aspectes de l’acord, com la cooperació militar, o aprovar una declaració que expliciti que l’acord no pressuposa l’entrada d’Ucraïna a la UE, com ha defensat la campanya del no. Els canvis en l’acord podrien obligar altres països a revisar els seus processos de ratificació i allargaria, en qualsevol cas, la plena entrada en vigor de l’acord, que a més no es pot aplicar provisionalment si no hi ha una perspectiva clara que serà ratificat per unanimitat.
A Brussel·les, més que per les fórmules jurídiques o la cooperació política amb Ucraïna, es tem per les conseqüències polítiques en altres països de la UE. La victòria del no ha pujat els ànims als defensors de la sortida del Regne Unit del club quan falten menys de 80 dies per al referèndum. Fonts diplomàtiques afirmen, però, que és un cas “molt diferent” i que els britànics són molt conscients de les conseqüències del seu vot a diferència del que ha passat a Holanda o, al desembre, a Dinamarca, on els temes sotmesos a consulta eren més difusos. L’altre temor és que el recurs als referèndums faci “ingovernable la UE”, admeten aquestes fonts; a Holanda, la campanya ciutadana per reunir firmes i frenar el possible acord comercial entre la UE i els Estats Units ja ha començat, mentre a Hongria és el mateix govern qui sospesa consultar sobre el repartiment de refugiats.
L’estrena de la llei sobre referèndums ha deixat mala boca al Govern holandès, que ahir mateix va anunciar que revisarà la llei, aprovada el juny del 2015. El llindar mínim requerit perquè la consulta sigui vàlida, va adduir el ministre de l’Interior, Ronald Plasterk, pot portar els votants a quedar-se a casa. Segons el seu parer, és possible que molts es quedessin a casa estratègicament amb l’esperança que no s’assolís el 30% de participació i el referèndum fos nul. Plasterk planteja també lligar la validesa del referèndum a “un percentatge mínim de vots en contra” de la legislació sotmesa a consulta (la llei només preveu poder votar sobre noves decisions, no antigues). La representativitat del vot negatiu de dimecres és qüestionable: el vot negatiu emès (el 61% amb una participació del 32%) correspon al 20% de l’electorat total.
El Govern holandès revisarà la llei sobre consultes per fer més estrictes els criteris de validesa