Els temes del dia
El xoc entre el ministre d’Hisenda i les autonomies a causa de les retallades necessàries per reduir el dèficit, i els plans de reforma de la Gran Via al seu pas per l’Hospitalet.
CRISTÓBAL Montoro ha reconegut molt tard, quan ja està en funcions com a ministre d’Hisenda, que el sistema de finançament autonòmic no funciona i ha anunciat la creació d’un comitè d’experts per començar a estudiar-ne la revisió. Ho fa amb més d’un any de retard sobre el calendari inicialment previst i quan es troba davant una rebel·lió fiscal de la majoria de les comunitats autònomes que han incomplert els objectius de dèficit públic el 2015, a les quals ara exigeix un control més rigorós de les despeses.
El ministre d’Hisenda, a diferència del que han fet altres membres del Govern en funcions, va acceptar ahir comparèixer davant el Congrés, “una cosa consubstancial amb la democràcia” com va dir, per explicar als parlamentaris la desviació del dèficit públic durant l’any passat, en el qual va superar les previsions en prop d’un punt, fins al 5% del producte interior brut (PIB). La compareixença de Cristóbal Montoro, a més de posar en evidència els col·legues, va servir per constatar els problemes que deixa per al pròxim govern que es formi a Espanya. El primer és la impossibilitat de complir amb l’objectiu de reducció del dèficit aquest any fins al 2,8% del PIB, llevat que es fessin unes severes retallades que podrien escanyar el creixement econòmic i la creació d’ocupació. I el segon, que està relacionat directament amb el primer, és l’enfrontament obert entre el Govern central i la majoria de les comunitats autònomes per a l’ajust de la despesa pública, després dels incompliments registrats el 2015, cosa que obre una crisi institucional d’envergadura.
Val a dir que el fet que només tres comunitats autònomes hagin estat capaces de complir amb els objectius de dèficit públic el 2015 demostra que les condicions d’ajust exigides pel Govern central van ser excessives. Així ho van entendre tots els grups parlamentaris, que van acusar el ministre d’Hisenda d’haver asfixiat les comunitats autònomes imposant-los uns compromisos irreals, impossibles de complir, molt més estrictes que els del Govern central, quan la majoria de les seves despeses són finalistes en educació, sanitat i serveis socials.
La decisió del ministre d’Hisenda de crear un comitè d’experts que comenci a estudiar la reforma del finançament autonòmic és una iniciativa que, encara que arriba tard, ha estat ben rebuda. No ha estat el cas, en canvi, de l’altra decisió: la de comminar dotze comunitats autònomes a ajustar les despeses amb amenaces coercitives de sanció i intervenció. Des de Catalunya, igual com des d’altres autonomies, la decisió de negar-se a efectuar noves retallades ha estat d’una contundència radical, inèdita fins ara, ateses les enormes conseqüències socials que això tindria.
És evident que cal intentar superar l’actual xoc frontal entre Hisenda i les comunitats autònomes a través de la negociació. El mateix ministre ha matisat que no es demana a les autonomies que facin noves retallades, sinó que utilitzin els recursos addicionals que estan rebent el 2016, i que arriben als 10.000 milions d’euros, per reduir el dèficit públic i no per gastar més. En qualsevol cas, la qüestió està sobre la taula i amaga un altre problema més profund, com reconeix l’agència de qualificació Moody’s: la incapacitat d’Espanya per ajustar el dèficit públic, fet que és negatiu per a la solvència del país.