Exportar el problema
Tant grups abolicionistes com de suport a la compra de sexe temen un efecte fugida
La llei francesa contra la prostitució amenaça de desplaçar les treballadores del sexe, juntament amb els seus clients, més enllà de les fronteres gal·les per continuar amb el negoci.
Les històries se solen repetir i, si el futur sobre una situació concreta s’augura a partir d’experiències anteriors, els antecedents ja coneguts pel que fa a la prostitució fan presumir que la llei aprovada a França que penalitza aquesta activitat amb multes als clients provocarà una fuga de dones i proxenetes a països veïns. Va passar quan diferents ajuntaments d’Espanya (país sense una norma clara sobre aquest tema) van aprovar ordenances municipals per perseguir clients i prostitutes, i també ha passat en els moments més durs de la crisi, amb l’èxode de milers de dones (la majoria estrangeres) i bandes que van buscar altres països amb menys dificultats en les carteres dels clients potencials.
Aquesta hipòtesi sobre les conseqüències que podria tenir per a Espanya la recent llei aprovada a França la comparteixen tant els partidaris d’abolir la prostitució –com al seu dia es va aconseguir abolir l’esclavitud– com les organitzacions que donen suport a les treballadores del sexe. Qui de moment no sap o no contesta sobre això és el Ministeri de l’Interior, que en aquesta qüestió no ha passat d’impulsar la llei coneguda com a llei mordassa (que permet multar el client i la prostituta quan la transacció es fa en la via pública), la qual, segons denuncien algunes organitzacions que fa anys que clamen per una política clara sobre la qüestió, s’aplica molt menys del que es podia esperar.
El responsable del programa d’atenció a les prostitutes de Metges del Món, Valentín Márquez, que fa més de vint anys que lluita per abolir l’intercanvi de sexe per diners, no mostra gaire entusiasme pel pas que ha fet França. “Al meu parer, normes com aquesta acaben servint per a ben poca cosa si no les acompanya un pressupost per poder oferir a aquestes dones una sortida que els permeti canviar de vida”. Márquez afegeix: “Està molt bé multar el prostituïdor (ell anomena així el client), però amb això no n’hi haurà prou per solucionar el problema”. I anima els governs a imitar el model de Suècia, “país que sí que treballa, i de debò, amb recursos destinats a les prostitutes”.
El portaveu de Metges del Món no té cap dubte que la llei francesa provocarà un èxode de prostitutes i bandes de proxenetes a països veïns, com ara Espanya. “Ho hem comprovat amb les ordenances municipals (les dones s’han limitat a buscar tranquil·litat en ajuntaments veïns on no hi ha aquesta norma) i amb la crisi, que ha provocat una altra fuga de prostitutes a països on hi ha clients amb més poder adquisitiu”. De manera que, amb aquestes mesures particulars, insisteix Márquez, “només es trasllada el problema de lloc”.
Nacho Bravo, portaveu del Comitè de Suport a les Treballadores del Sexe (CATS), també augura una fugida de prostitutes de França si els posen les coses més difícils, tot i que la visió que té d’aquest tema és molt diferent de la de Valentín Márquez. “Si multen els clients, les treballadores del sexe veuran minvats els seus ingressos i és lògic que es plantegin marxar a un altre lloc”, afegeix Bravo. I el fet que la multa només sigui per al client (la qual cosa no passa en gaires ordenances, ja que sancionen també les dones) no suposa “cap avantatge”, segons el portaveu de CATS. Considera que si es multa qui demanda el servei, “també es penalitza la prostituta, ja que s’atempta amb la seva manera de guanyar-se la vida”. I augura que amb aquestes lleis “l’únic que s’aconsegueix és allunyar aquestes dones dels llocs més segurs i obligar-les a treballar en condicions pitjors i més amagades, fet que sempre beneficiarà les bandes, que sí que fan servir la coacció”. Les ordenances municipals només han servit, segons l’opinió de Bravo, “per criminalitzar encara més un col·lectiu pel simple fet de realitzar la seva activitat”. Una visió molt diferent de la de Valentín Márquez, segons el qual aquestes normes, “quan només se sanciona el prostituïdor, aconsegueixen que les dones no vegin els policies com a enemics i així els resulta més fàcil demanar ajuda per sortir d’aquest infern”.
Les ordenances ja van fer que marxessin treballadores del sexe, igual com ha passat amb la crisi